Govern insta els funcionaris a atendre el públic en català

El ministeri de Cultura i el departament de Política Lingüística estan profundament preocupats pel poc ús del català entre els treballadors de l’Administració en el tracte diari amb els ciutadans, especialment pel que es considera “mal hàbit” de canviar de llengua de manera quasi automàtica.

Aquesta situació, que ha generat diverses queixes, ha fet que la secretaria general s’hagi adreçat als funcionaris per fer-los arribar la demanda que respectin l’idioma oficial, tal com es reflecteix a l’article 5 del Reglament de l’ús de la llengua oficial amb els administrats.

Des de Política Lingüística no es vol fer polèmica ni generar un conflicte lingüístic, sinó sensibilitzar els treballadors que massa sovint i de manera inconscient es canvia d’idioma abans que l’interlocutor mostri dificultats de comprensió.

En aquest comunicat intern es recorda que el citat article estableix que “en les comunicacions orals, tot treballador d’un organisme públic, quan està de servei, s’ha d’adreçar en català a l’administrat, independentment de la ciutadania de l’administrat i de la llengua amb què l’administrat se li adreça”.

Hi la tendència generalitzada, no únicament en l’àmbit de les administracions sinó també en aquelles feines de cara al públic, de canviar d’idioma com a mostra d’amabilitat.

La nota interna de la secretaria general no veta que es faci servir un altre idioma quan es constati que la persona que fa el tràmit no domina l’idioma per entendre una conversa: “Si l’administrat afirma que no entén la llengua catalana, el treballador de l’organisme públic pot adreçar-se-li en la llengua de l’administrat o una altra llengua que aquest entengui.”

Aquesta situació tan quotidiana i tan normalitzada a Andorra és l’origen de l’increment de les queixes relacionades amb els usos lingüístics a l’administració, comenta Ester Fenoll en la nota interna. Entre aquestes recriminacions, que s’han rebut entre els mesos de gener i febrer, “destaca l’increment de les que van lligades amb els usos de la llengua oficial amb els administrats”.

També es parla d’un altre supòsit molt comú en un país com Andorra: “Si l’administrat afirma que entén la llengua catalana però que no la parla, el treballador de l’organisme públic ha d’adreçar-se a l’administrat en català.”

També es fa referència a les converses internes entre orga­nismes de l’administració. Les converses, “siguin del mateix organisme públic, siguin d’organismes públics diferents, s’han d’efectuar en català quan tenen lloc en edificis o instal·lacions públiques”.

El comunicat intern no fa més que recordar el que s’estipula en la Llei de l’ús del català, on els legisladors insisteixen que “la llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels elements primordials que en defineixen la identitat”, i es deixa constància que “el nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics. El dinamisme de la societat andorrana moderna i el indubtable interès públic que té el fet de preservar l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d’una llei com la present”.

Malauradament, però, la influència del castellà és cada cop més forta, en part perquè els catalanoparlants consideren que un gest de cortesia és canviar d’idioma fins i tot sense saber si l’altra persona entén la conversa o desitja utilitzar una llengua diferent al català.

CLAUS

1. Promoció en una iniciativa a final del 2021

El Govern va posar en marxa el desembre del 2021 la campanya En català fa goig, en què es proposava el significat de diverses expressions o frases fetes pròpies del català.

2. Judicis que es fan en castellà o en francès

El debat ha arribat a l’àmbit de la justícia, on és habitual que es canviï al castellà o francès quan les persones interrogades desconeixen el català.

3. Els joves tenen major domini però poc ús

Els joves tenen un millor coneixement del català, però no es tradueix en un major ús de la llengua.

CAMPANYA EN L'ÀMBIT PRIVAT SOBRE ELS DEURES LINGÜÍSTICS D'EMPRESES I CIUTADANS

La nota coincideix amb el concurs públic per crear, produir i executar tots els elements d’una campanya sobre els deures lingüístics de les empreses i els drets dels ciutadans. Promoguda des del ministeri de Cultura, es té en en compte “la necessitat d’informar sobre la legislació pel que fa als deures lingüístics de les empreses i els drets dels ciutadans”. En el plec de bases del concurs, el Govern admet que fa públiques les bases per al concurs nacional obert a tots els professionals de la publicitat “tenint en compte les xifres d’obertura de nous negocis al país els darrers anys i l’elevat nombre de queixes al servei de Política Lingüística referents a la manca d’ús del català en l’atenció al públic, la retolació, la publicitat en suport físic o digital, la redacció de cartes de bars i restaurants o els tiquets de caixa dels establiments comercials”. La campanya, s’afegeix al plec de bases de l’edicte de convocatòria del concurs, “s’ha de plantejar amb l’objectiu d’arribar tant als empresaris com a la ciutadania en general, per informar sobre els drets dels clients o usuaris”.