La construcció amenaça de parar obra pública i privada

El sector de la construcció és al límit del col·lapse. La negativa de les administracions, Govern i comuns, a renegociar les condicions dels contractes per l’increment continuat del preu de materials bàsics i el tancament de l’abocador de Beixalís provoca que no solament no s’agafin noves obres, sinó que es planteja obertament la possibilitat d’aturar treballs en curs. Un fet que comença a ser visible en el nombre de concursos que comencen a quedar deserts perquè les constructores no s’hi presenten en considerar que són inassumibles sense estar subjectes a la revisió de preus. L’obra pública és la que més perilla, però la privada també, encara que en menor grau perquè al contrari que les administracions els propietaris s’han avingut a una política de preus variable. Malgrat que des del sector alerten que un volum significatiu d’obres no es començaran tot i tenir els permisos que els comuns segueixen donant. En espera que el preu de materials com el ferro o la fusta comencin a estabilitzar-se, la clau de volta per desencallar definitivament la situació és en mans, i de forma exclusiva, de Govern i comuns, que són els que han de solucionar la problemàtica de la falta d’abocadors per a desmunts.

De 12 a 25 euros

La instal·lació de Beixalís, que està assumint pràcticament tots els residus, és al límit de la seva capacitat i la previsió és que tanqui a final d’any. Tot i que hi ha estudis que apunten que es pot ampliar; una possibilitat que el comú de la Massana ni tan sols preveu. Amb la qual cosa en poc temps només estaran operatius el de la Rabassa, a Sant Julià, i el del cap del port uns mesos l’any. Hi ha dos factors que preocupen els constructors: el preu de metre cúbic de desmunt i les distàncies a recórrer. Mentre que a Beixalís es paguen 12 euros a Sant Julià s’enfila fins a 25 el metre cúbic, amb un evident efecte dissuasiu perquè el comú en vol un ús restrictiu. Tal com queden les instal·lacions, als extrems del país, significa que en obres a Ordino i la Massana els camions amb els residus hauran de creuar Andorra, fet que comporta, segons el sector, un increment substancial de costos, tant econòmics com de personal i hores de treball. A banda de l’impacte mediambiental que suposa el trànsit constant de camions. La resposta dels contractistes a la licitació de la primera fase del projecte d’habitatges a la Borda Nova servirà per copsar la posició exacta del sector davant d’aquesta problemàtica. Els treballs comportaran l’excavació d’una parcel·la de gairebé 3.000 metres quadrats, fet que comportarà una quantitat de desmunts elevada. La solució per als contractistes passa per fer tres abocadors, un a cada vall, per substituir el de Beixalís.

Volum assumible

L’Estadi Comunal, el complex de Prada de Moles, l’edifici d’Andorra Telecom a la plaça de The Cloud i el multifuncional són les quatre grans obres projectades en aquests moments. Unes iniciatives que són perfectament assumibles per les constructores sempre que canviï el paradigma actual; que les administracions públiques acceptin les revisions de preu. Les empreses no tenen problemes de mà d’obra i les torres que s’estan fent a Escaldes s’han d’acabar enguany. L’Acoda (Associació de Contractistes d’Obres) es reuneix avui per tancar la posició davant la crisi.

LES CLAUS

-Guerra a Ucraïna

El conflicte bèl·lic ha provocat que els materials bàsics per a la construcció no parin de pujar, alhora que hi ha dificultat per obtenir-ne.

-Renegociar

El sector considera que no poden contraure nous compromisos si no estan subjectes a revisions i es resol el problema dels abocadors.

-Capacitat

L’edifici d’Andorra Telecom, el Comunal, Prada de Moles i el multifuncional es podran assumir perquè les torres s’acaben aquest any.

PRESSUPOSTOS OBERTS I TERMINIS MÉS CURTS

L’encariment exponencial dels materials bàsics per a la construcció comporta que els contractistes tinguin problemes per elaborar els pressupostos perquè estan subjectes a contínues variacions. La dificultat per fixar el preu de les obres i prendre un compromís tancat amb els clients rau en les oscil·lacions constants a l’alça de les matèries primeres. L’augment del preu del coure, el ferro, l’alumini, la fusta o el vidre s’arrossega des de l’any passat, i amb la guerra a Ucraïna s’han vist afectades altres matèries com els hidrocarburs. Amb el problema afegit de la dificultat d’aconseguir molts d’aquests materials. En aquests context, s’escurcen els terminis de validesa dels pressupostos, però el que en realitat condiciona el compromís de les constructores és que volen que siguin oberts i renegociables per adaptar-se a les variacions del mercat. Els proveïdors de les empreses de construcció són els que marquen l’estructura de costos i els que determinen si podran mantenir o no el preu pactat en funció de com evolucioni. Situació que es repeteix a altres països, com Espanya.