“Fem un homenatge al Festival de jazz d'Escaldes”

Enric Bartumeu, o com és conegut artísticament, Kic Barroc, oferirà un concert a l’Auditori Nacional. Serà la primera vegada que trepitgi aquest escenari. El concert serà la presentació del disc Món Non i és un conjunt de composicions originals de jazz instrumental format per músics andorrans a excepció al saxofonista solista, Baptiste Herbin. El francès és una de les primeres espases del gènere i un habitual al SaxFest.

Quin vincle té el disc amb el Festival de jazz d’Escaldes?

Fem un homenatge al Festival de jazz d’Escaldes. Per nosaltres és molt especial que torni. Durant molts anys va ser el que s’encar­regava de portar l’NBA del jazz aquí, a Andorra, i volíem reivindicar l’escena musical del país amb aquest disc fet per músics que m’agrada dir que són de quilòmetre zero.

El festival el va animar a preparar el disc?

El meu treball de fi de carrera va ser explicar la història del Festival d’Escaldes. Arran de tenir tant contacte amb persones que hi havien estat vinculades vaig poder acostar-m’hi molt. A través d’Efrem Roca, el director del SaxFest, vaig entrar en contacte amb molts músics que a última hora, com el cas de Baptiste Herbin, han format part del projecte. L’objectiu és poder fer un homenatge a un festival que demostra la qualitat i el nivell dels músics que hi ha en aquest país i reivindicar-ne la força.

Parli’m de la banda, qui són i d’on són els membres?

El baix és en Toni Fernández, en Kike Pérez és el bateria, el quartet de saxos el formen l’Efrem Roca, la Sílvia Gil, en Siso Real i el David Amat. Tots són andor­rans menys en Kike Pérez, que és de la Seu d’Urgell i, evidentment, el cas d’en Baptiste Herbin, que va a part. Tinc la sort d’haver treballat amb grans músics durant l’enregistrament del disc i és magnífic que em puguin acompanyar.

Qui també hi participa és la seva germana, oi?

Un dels temes del disc l’he gravat amb la meva germana, la Carolina Bartumeu. Ella és una violoncel·lista meravellosa i em sento molt afortunat i em fa molta il·lusió que em pugui acompanyar.

Insisteixen molt en el valor de proximitat del disc, per què?

Literalment tot el procés de creació del treball s’ha fet aquí. Els músics som tots de per aquí encara que no siguem tots andorrans. El disseny de la portada del disc l’ha fet un artista andorrà, la inspiració ve del nostre primer contacte amb la música aquí. La nostra formació inicial va ser a Andorra i l’únic que no hem pogut fer al país ha estat l’enregistrament, perquè no hi ha cap estudi que pugui assumir a tanta gent. Tot i això, estem contents de debutar a casa i de fet estem assajant en un local a Encamp.

Què significa per a vostès poder tocar a l’Auditori Nacional? Hi ha nervis?

En tenim moltes ganes, però no estem nerviosos. Personalment, els nervis els associo al fet que alguna cosa podria anar malament i no és el cas, de fet penso que és tot el contrari. Tots els membres del grup estan molt preparats i hem treballat molt en els temes. Per sobre de tot estem molt emocionats i tenim moltes ganes, per fi, de pujar a l’escenari.