Quin idioma prioritza?

L‘ús del català entre la població i en l’esfera pública s’ha convertit en un tema candent. Al llarg dels darrers mesos el Servei de Política Lingüística ha hagut d’actuar per males pràctiques en aquest àmbit d’algunes empreses. Les situacions i circumstàncies dels ciutadans són variades, però en termes generals coincideixen que fan ús del català en la vida pública. És a dir, independentment de la llengua materna el català es manté en molts casos com la llengua que es parla per anar a comprar, fer gestions o activitats d’oci.

La Belén Beltran, que regenta una botiga de moda, explica que sempre d’entrada parla en català amb els clients, “si veig que no m’entenen llavors passo al castellà a l’anglès o el francès, el que faci falta”, va assegurar. En el seu cas la seva llengua materna és el català i és quelcom natural per a ella. Tot i que el català no sigui la llengua materna sí que pot ser la més utilitzada. És habitual entre les persones que treballen de cara al públic. La Mariana Alegre, que és dependenta d’una botiga explica que ella és argentina, però sempre intenta parlar català amb els clients. “N’he acabat agafant el costum i, tot i que encara estic aprenent l’idioma, habitualment parlo català si tothom al meu voltant l’està parlant”, comenta. Assegura que al principi li suposava un esforç i que encara ha de demanar algunes paraules, però que en general s’hi sent còmde. L’ús del castellà, però, també és habitual en Josep Moreno. Explica: “Soc castellanoparlant, però utilitzo molt el català en el dia a dia. Tot i això, de sortida em surt parlar castellà”. El seu cas és similar al de l’Aarón Gaanal, que encara és estudiant. “Els meus pares no són d’aquí”, va assenyalar. “Tot i que he crescut a Andorra, com que ells van aprendre primer el castellà és la llengua que més parlo”, va comentar. Igualment, assegurava que entén i parla català sense problema.

Per a molts residents el català és en molts casos la llengua que tenen en comú amb molta gent del seu entorn. La Maria Santos, que és caixera, va explicar que a casa parlen portuguès: “És la meva llengua materna”, va asseverar. “En el dia a dia m’adapto a l’idioma que em parlin perquè treballo de cara el públic”, va afegir, però molts cops em trobo que la llengua que coneix tothom és el català.

L’Ana Fernández, que és joiera, va explicar que sempre que entra algú a la botiga li parla primer en català i després, si veu que no l’entenen, canvia al castellà. Per a ella és un pas natural.

LLENGÜES QUE CONVIUEN

Miquel Garrido, que és dependent d’una botiga, va assenyalar que com que treballa en una zona turística combina tants idiomes que no és capaç de dir quin és el que més utilitza a la feina. “A casa meva parlo català i castellà indistintament, soc de pare andalús i mare catalana, convisc amb els dos idiomes de manera molt natural i quotidiana”, va detallar. Aquesta combinació de català i castellà en el dia a dia és una de les tendències més comunes. En Josep Manel Haro va comentar que ell habitualment parlo castellà en el seu entorn, però en la vida diària, quan va a comprar o ha de fer gestions, parla en català. La Núria, que és infermera, explicava una història similar a la d’en Josep Manel: ella és castellanoparlant, però habitualment fa servir el català, sobretot a la feina, que és la manera més efectiva que té de comunicar-se amb els seus pacients. Hi ha casos de persones que tot i que utilitzen el castellà sempre esperen deixar de fer-ho. És el cas de la Yusleidy Sierra. Ella és cubana i treballa en una xarcuteria. Actualment, es comunica en castellà tot i que està aprenent català. De fet, ella pensa que estaria bé que fos obligatori aprendre català per viure al Principat.