Molts dels refugiats ucraïnesos ja pensen a tornar a casa

L’arribada de refugiats ucraïnesos a Andorra –majoritàriament dones i nens– s’ha aturat coincidint amb l’actual fase d’estancament de la guerra i comencen a ser moltes les famílies que ja fan plans per retornar al seu país, en alguns casos desconeixent si trobaran alguna resta del que va ser la seva llar.

Paral·lelament, el Govern està treballant per trobar un nou allotjament per a aquells refugiats que actualment ocupen un apartament turístic. El termini màxim és l’1 de juliol, data en què aquests pisos estan reservats com a destinacions de vacances. Altres, amb menys sort, han de deixar els seus domicilis provisionals abans, a mitjans del mes que ve. Es tracta de refugiats que no viuen amb familiars i amics i que van ser acollits per propietaris d’apartaments turístics, que ja van deixar clar des del primer moment que a l’estiu han de recuperar-los per al seu ús estiuenc. Segons va comentar la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, al cònsol honorari d’Ucraïna, l’executiu està treballant en diverses alternatives com a allotjaments. És gairebé segur que serà en alguna parròquia alta, però les negociacions no estan tancades amb el propietari. La ministra no va precisar si es tracta d’un hotel que està buit o un edifici desocupat, però es va comprometre a tenir a punt una alternativa abans del juliol.

Com explica una dona del país eslau, “tothom té ganes de tornar a casa, però sempre que les condicions ho permetin”. Els refugiats han quedat sorpresos per l’hospitalitat dels andorrans, que contrasta amb les relacions amb els que “pensàvem que eren els nostres germans, russos i bielorussos”.

Però la integració no és fàcil quan la cultura és diferent i hi ha la barrera de l’idioma. Normalment al vida social és en el mateix entorn i les activitats qüoridianes –com la compra o anar a la perruqueria– els són molt complicades.

Segons va admetre el cònsol i persones del col·lectiu, a Ucraïna han deixat els pares i marits i la gran prioritat és tornar, encara que el conflicte bèl·lic continuï. La guerra es pot allargar i la majoria depèn dels ajuts socials. Trobar una feina sense el coneixement d’altres idiomes és tasca impossible, i moltes són mares que estan soles i no tenen possibilitat de deixar els fills sols.

El proper dia 30 el Club Internacional frarà la tercera entrega –i probablement l’última– del xec de 100 euros per a cada persona refugiada. Una ajuda desinteressada per utilitzar en allò que es consideri convenient.

PAS A PAS

Petició del govern

A l’inici de la crisi humanitària, l’executiu va posar en marxa un correu electrònic perquè els ciutadans que hi volguessin col·laborar fessin saber al Govern de quins espais disposaven per acollir.

Temporada d’estiu

Amb l’inici de la temporada d’estiu, els propietaris d’apartaments turístics que es van oferir demanen reubicar els refugiats. La data límit és l’1 de juliol.

Parròquies altes

Entre les opcions que estudia Afers Socials hi ha un hotel buit o apartaments en parròquies altes.

FALTA DE COMUNICACIÓ ENTRE GOVERN I PROPIETARIS D'APARTAMENTS TURÍSTICS

“Vaig rebre una trucada fa tres setmanes en la qual em van demanar si podia acollir algunes persones més, vaig dir que sí però amb la condició que a inici de juny haguessin trobat una solució definitiva per a aquestes persones”, assegura Àlex Ruiz, president de l’Associació d’Empreses d'Allotjaments Turístics, que des de l’inici d’arribada de refugiats es va posar a disposició de l’executiu per donar allotjament a persones refugiades procedents d’Ucraïna. Ruiz assegura que “en cap cas els deixarem al carrer, em vaig oferir des d’un primer moment perquè aquesta gent ho necessita, així que si no ha arribat la resposta del Govern buscaré alguna solució per a ells”. De fet, el president de l’associació ja assumeix que tindrà els apartaments turístics ocupats fins a finals del mes de juny, tot i que reconeix que “és veritat que el problema real vindrà a partir del juliol i, en especial, a l’agost que ja és impossible trobar un espai”. Ruiz lamenta la falta de comunicació per part de l’executiu per anar informant de la situació: “Govern ha d’espavilar una mica, i més després d’ampliar la quota”, assegura.