“Necessitem un bon manual de tarifes”

El guitarrista, compositor, productor i artista sonor nascut a Andorra Lluís Casahuga presideix la Societat de Gestió de Drets d’Autor (SDADV) des del passat 6 de març, quan el consell d’administració va aprovar la seva presidència en substitució de Juan Diego Camuñez. Amb Lluís Dejuan com a vicepresident, encara el nou mandat amb nous reptes i ens parla de la gestió dels drets de propietat intel·lectual dels artistes.

El consell d’administració va proposar-li assumir la presidència. S’ho esperava?

Gens, tot i que hi he estat vinculat des del principi. Quan comences a veure la professió artística més enllà de la pròpia creació, comences a preocupar-te per aquestes coses. Jo ja sabia que hi havia diverses societats d’autor. Sabent que n’hi havia una a Andorra, volia formar-ne part com a artista.

Ara que ha assumit el càrrec suposo que ha estat preparant un nou full de ruta. Quina és la directriu?

Més que res estem intentant fer un replantejament de la institució perquè pugui ser un pol d’atracció tant per artistes nacionals com internacionals. Necessitem actualitzar el software, un manual de tarifes i normes actualitzades. Són els pilars essencials a nivell d’estructura i pel bon funcionament pels drets patrimonials. El 2023 hauríem de poder començar a treballar amb els drets del sector musical i posteriorment amb els altres.

Quins són els objectius principals del seu mandat?

Primer això. Assegurar que tenim les estructures internes que ens permetin gestionar els drets patrimonials. Hi ha altres funcions com la promoció cultural i dels artistes. La conservació del patrimoni. Altres punts que es despleguen són gestionar els drets. Necessitem tancar-ho perquè la societat pugui funcionar per a allò que va ser creada.

Quin és el col·lectiu majoritari a Andorra?

No tinc xifres. Es fa difícil dir quants. Un dels motius pels quals passa això és que el sector no està del tot ben definit ni protegit. Per això el Govern treballa sobre l’estatut de l’artista. S’ha de veure qui és l’artista. Cal protecció dels oficis liberals. Principalment l’SDADV està treballant amb el sector musical i audiovisual, això no vol dir que no treballi amb la resta de sectors.

Com a músic, creu que els autors estan prou protegits en aquest país?

Encara queda camí per fer, no només de l’àmbit musical sinó de tots els sectors creatius. Per això també vaig dir que sí a aquest càrrec. Si tenim un bon manual de tarifes i unes bones normes de repartiment, els artistes també reben més ingressos. Cal que totes les institucions garanteixin que els artistes tinguin un marc que els permeti un desenvolupament digne.

Preveu algun tipus de relació o coordinació amb entitats internacionals?

Sí. Intentarem engegar-ho en la segona tanda d’accions, que és restablir els contactes amb les altres societats. I que aquests convenis ens permetin que artistes d’aquí puguin anar a fora.

En quin punt es troba la lluita contra la pirateria a Andorra?

Cada país ho gestiona de manera diferent. A Alemanya qui descarrega il·legalment l’endemà té la policia a la porta de casa. Aquí no estem en aquest punt. Es pot fer pedagogia, es pot explicar la importància dels drets, però hi ha qüestions com el servei a Internet al qual no tenim accés. Hi ha una qüestió que es coneix com el cànon per còpia privada i això és internacional, que repercuteix en les societats d’autor.

Pensen continuar subvencionant projectes artístics?

El tema de les subvencions en aquest exercici s’ha hagut de quedar aturat perquè tot allò que s’ha vingut fent fins ara amb el software que volem implementar té uns costos alts i no només s’han hagut de bloquejar els pressupostos, sinó que també s’han hagut de moure partides. Aquest any, doncs, no s’obre la convocatòria.