Via jurídica per no castigar l'avortament

Un informe elaborat pel catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Comillas i president del Comitè de Bioètica d’Espanya, Federico de Montalvo, intenta donar resposta a la demanda social d’una part important de la societat pel que fa a l’avortament sense saltar-se la norma constitucional del dret a la vida i de manera que pugui ser assumida per l’Església i, sobretot, pel Copríncep episcopal, que sempre s’ha manifestat contrari a qualsevol intent de canvis.

De Montalvo arriba a la conclusió que la Constitució no és cap impediment per a una modificació de la legislació que eviti el “càstig penal” de les dones que avortin, i que la defensa del dret a la vida en totes les seves fases (com diu la Carta Magna) es pot garantir per altres mitjans, com assegurar que la dona ha tingut al seu abast tota mena d’informació abans de decidir lliurement la interrupció de l’embaràs.

El professor de Comillas comenta que l’objecte de la consulta és una possible reforma de l’avortament “sense eliminar el tipus penal ni legalitzar-lo, eximint de conseqüències penals o sancionadores la dona i el metge o personal sanitari que informa sobre la possibilitat de la seva pràctica en un país on la inter­rupció de l’embaràs no sigui il·legal”.

Mai a Andorra

La proposta que el professor De Montalvo expressa per escrit deixa clar que els avortaments no es podran fer en territori andorrà però proposa diferents alternatives per tal de protegir la vida en totes les seves fases sense castigar la dona ni els professionals mèdics. En aquest sentit, obre la porta a eliminar la pena a la dona que se sotmet a una interrupció voluntària de l’embaràs però mantenint la il·legalitat de l’avortament a Andorra, per exemple prohibint la instal·lació de clíniques avortistes al país. Aquest canvi permetria eliminar l’article 108.2 del Codi Penal, que indica que “la dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona l’hi provoqui ha de ser castigada amb pena d’arrest”. També es voldria canviar l’article 108.1, de manera que tampoc els sanitaris poguessin estar castigats per informar de les possibilitats a una dona embarassada sempre que no es faci amb coacció. A la pràctica les modificacions no tindrien un gran impacte ja que actualment les dones ja avorten a l’estranger i l’acció, en no ser delicte al país on es produeix, no és perseguida al Principat.

En aquest document es té molt en compte el model alemany, que comporta dotar la dona de tots els mecanismes perquè l’avortament sigui la darrera opció, però sempre evitant coaccions o pressions. El professor opina que la tipificació penal no és l’única via de protecció, ja que el càstig penal “és un doble càstig que incrementa i prolonga el dany viscut amb l’avortament”. De Montalvo cita el model alemany “com una altra forma de protecció preventiva”, que consisteix en un assessorament obligatori a la dona. El catedràtic recorda que la tipificació penal no busca la criminalització de la conducta de la dona, sinó protegir el fetus, i això és possible per una altra via. I insisteix que “la dona que decideix interrompre l’embaràs és sempre víctima d’un greu conflicte personal, i la imposició d’una sanció penal representa un retret que pot ser considerat excessiu i injustificat”.

L’expert en bioètica planteja que l’“assessorament previ orientat”, que pot ser igual d’efectiu en la protecció del no nascut, ha d’anar acompanyat d’un pla d’ajudes socioeconòmiques a l’opció de continuar amb l’embaràs i la natalitat. Manté que la protecció plena del fetus no exigeix que la dona que avorta sigui castigada penalment, una acció que per De Montalvo perjudica de forma majoritària les dones “de condicions socioeconòmiques més desfavorables”. Afegeix, a més, que el càstig penal fomenta l’avortament clandestí. De Montalvo també analitza la complicada situació en què es poden trobar els metges. En aquest punt és partidari que l’assessorament orientat no tan sols eximeixi la dona de la responsabilitat penal, sinó també el professional que l’ha fet.

De Montalvo, que també és membre del Comitè Internacional de Bioètica de la Unesco i assessor del Govern, constata en el seu informe que s’ha de defensar el dret a la vida del no nascut però també quan hi ha risc per a la dona, alhora que es refereix a altres casos excepcionals, sense fer menció als supòsits de violació o malformació del fetus. Al·ludeix que la Constitució no impedeix “acceptar la denominada concepció gradualista de la vida”, és a dir, que hi ha diferents fases en l’evolució del fetus, deixant la porta oberta a una visió més oberta en les primeres setmanes de gestació, entroncant de forma indirecta amb el debat sobre quan es considera que comença la vida al ventre de la dona.

L’informe va ser encarregat pel grup demòcrata i data de l’abril de l’any passat. En aquell moment s’estava debaten sobre la llei d’igualtat i el PS va entrar un seguit d’esmenes per despenalitzar l’avortament defensant que era possible sense tocar la Constitució. Una possibilitat que també es defensava a l’informe dels advocats Tomàs Gui Mori i Manuel Pujadas, encarregat per l’executiu de Toni Martí, que obria la porta a despenalitzar-lo a la primera etapa de l’embaràs.

CLAUS

1 Assessor del govern i dels grups

El catedràtic assessora els grups parlamentaris sobre un possible encaix de l’avortament a la Constitució. També assessora l’executiu en qüestions com la salut i la biomedicina.

2 La prioritat també és la vida de la dona

L’expert en bioètica insisteix en el seu ampli informe que la defensa del dret a la vida en totes les fases no ha de suposar posar en risc la vida de la dona embarassada.

3 El càstig penal suposa major drama

De Montalvo opina que el càstig penal és “un doble càstig” per a la dona que ha avortat. El Codi Penal estableix l’arrest per a la dona i la inhabilitació fins a tres anys del metge implicat.

4 Assessorament per protegir la vida del fetus

És molt clar quan argumenta que la defensa de la vida del no nascut és perfectament possible amb un model basat en l’assessorament guiat per evitar l’avortament.

5 Protecció de la dona i dels metges

La proposta permetria eliminar l’article que penalitza la dona que avorta i també modificar l’article que no permet als metges informar o assessorar sobre l’avortament.