El conflicte territorial de la capital i Escaldes arriba a la justícia

L’acceptació per part de la Batllia, ahir, d’Andorra la Vella com a part demandada en el procés judicial engegat fa uns mesos per Encamp per la propietat d’uns terrenys al pic de Padern podria obligar els tribunals a haver-se de pronunciar sobre la indivisibilitat dels terrenys no urbans de la parròquia d’Escaldes-Engordany. La cònsol major de la capital, Conxita Marsol, va celebrar la decisió de la Batllia i va afirmar en declaracions al Diari que Andorra la Vella “havia de ser present” en el litigi. “Nosaltres entenem que aquesta zona [els terrenys limítrofs entre Encamp i Escaldes-Engordany en disputa] no està dividida. Quan Andorra la Vella i Escaldes ens vam separar només ens vam repartir l’espai urbà. L’altra part [no urbana] no la vam dividir”, va explicar Marsol. És la primera vegada que un cònsol major de la capital reivindica públicament la indivisibilitat dels terrenys no urbans de l’antiga parròquia d’Andorra.

Les discrepàncies territorials van començar quan el comú d’Encamp va trobar unes creus gravades a la roca al pic de Padern que, segons la seva interpretació, són de terme i, per tant, delimiten el terme de la parròquia amb Escaldes-Engordany i la Massana. Arran d’aquest descobriment, el comú encampadà va presentar fa un mes els fets a la Batllia perquè la justícia resolgués el plet. La reivindicació afecta 50.000 metres quadrats d’Escaldes-Engordany –i d’Andorra la Vella, si s’entén que la zona és indivisa– i 470.000 metres quadrats de la Massana. Encamp també manté que té dret d’empriu sobre 2.300.000 metres quadrats de terrenys situats als cortals d’Anyós i al Quart Mitger.

El comú d’Escaldes-Engordany, per la seva part, defensa que els límits amb Encamp al pic de Padern són els tradicionals. La delimitació va revisar-se per darrera vegada als anys 70 en una rodalia en què veïns i autoritats d’Encamp i Escaldes-Engordany van comprovar la ubicació de les creus de terme sobre el terreny i van contrastar aquesta informació amb la que contenen els documents antics conservats que fan referència a les fronteres entre les dues parròquies. El comú d’Escaldes-Engordany sosté que el límit amb Encamp a Padern és el punt més alt de la carena, mentre que Encamp argumenta que la divisió se situa més al sud.

El comú de la Massana té clar que els límits de propietat actuals són correctes, és a dir, que cal traçar la separació amb Encamp seguint Serra Serrana. La corporació massanenca afirma que la informació ha estat contrastada pels serveis tècnics del comú, els propietaris de la zona i tècnics especialistes. Pel que fa al dret d’empriu que reclama Encamp, considera que ha prescrit i que no s’ajusta a la zona inicial de l’empriu, molt més reduïda. Si la justícia donés la raó al comú d’Encamp en aquest punt, gran part dels propietaris de prats de la zona haurien de deixar venir a péixer les vaques encampadanes als seus terrenys.

Per entendre els fets cal fer una mica d’història. El 1974 un acord entre els quarts d’Andorra i d’Escaldes –la parròquia d’Escaldes-Engordany encara no existia aleshores– va permetre delimitar amb exactitud els límits territorials dels dos nuclis urbans. Quatre anys més tard, el decret dels delegats permanents dels Coprínceps de creació de la nova parròquia d’Escaldes-Engordany va establir que els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany havien de pactar la divisió de la part no urbana de l’antiga parròquia d’Andorra en un termini màxim de sis mesos.

L’acord no va materialitzar-se mai i, per tant, els terrenys no urbans de l’antiga parròquia d’Andorra són indivisos. Tot i això, la vinculació històrica dels escaldencs amb la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser reconeguda legalment el 1988 gràcies a un acord entre els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany que atorga al segon drets d’administració i de gestió únics als terrenys dels cortalans.

CRONOLOGIA

1974

Divisió urbana

Els quarts d’Andorra i Escaldes acorden la delimitació dels límits territorials de les zones urbanes. Aleshores la parròquia d’Escaldes-Engordany encara no existia i els quarts d’Andorra i Escaldes formaven part de la parròquia d’Andorra.

1978

Decret dels delegats

El decret dels delegats permanents dels Coprínceps de creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany estableix que els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany han de pactar la divisió de la part no urbana de l’antiga parròquia d’Andorra en un termini màxim de sis mesos.

1988

Acord pel madriu

Andorra la Vella i Escaldes-Engordany signen un acord davant de notari pel qual Escaldes-Engordany té drets d’administració i gestió únics sobre els terrenys de la vall del Madriu-Perafita-Claror que pertanyen als cortalans, històricament vinculats a Escaldes. Aquests terrenys ocupen una gran part de la vall.

1995

Correcció dels límits

Un acord entre els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany fa alguns canvis en els límits territorials de la zona urbana de les dues parròquies. El text no fa referència a les zones no urbanes.