la seu-andorra

Un 'BlaBlaCar' d'avions privats pot ser part del futur de l'aeroport

El director dels aeroports catalans creu que la tecnologia potenciarà compartir els avions privats

Un dels vols que Air Nostrum opera a l'aeroport d'Andorra-la Seu.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’aeroport d’Andorra-la Seu busca més opcions per seguir rendibilitzant la inversió. Mentre el Govern aposta per ampliar la connexió amb Madrid així com activar noves destinacions com la de Palma de Mallorca, des d’Aeroports de Catalunya i la Generalitat aposten per una via diferent per potenciar la infraestructura.

Així, el director d’Aeroports de Catalunya, Jordi Candela, posa la mirada en l’aviació corporativa com una oportunitat de futur per situar l’aeroport de la Seu d’Urgell com una opció de turisme de proximitat. “Un aeroport va molt més enllà del model turístic, si recomptem les operacions de la Seu, Airnostrum només fa 200 de les 7.000 que tenim a l’any”, assegura Candela. En aquest sentit el director dels aeroports catalans diu que “després de la covid segurament hi haurà una transformació de la manera de viatge i els motius pels quals viatjarem; la gent que ha de viatjar ho fa perquè ho ha de fer, per obligació de feina”. De fet, Candela assegura que ja s’ha notat un increment important de l’aviació d’empresa durant la pandèmia de la covid-19. Així, el fet que els desplaçaments que es fan en aquest cas es duen a terme per extrema necessitat i busquen premiar l’accés directe a la zona a la qual es vol arribar, el directiu apunta que encara que aquesta “aviació corporativa és de petit format, obre una oportunitat per a aeroports més petits com el de la Seu”. D’altra banda, Candela també assenyala que l’aviació turística regional que està anant a l’alça també dona oportunitats a infraestructures “de proximitat” com la de l’Alt Urgell, ja que “al final aterrar en aquest aeroport permet als passatgers estalviar-se un dia de tràmit per arribar a la seva destinació”.

Per tot plegat, el directiu apunta no només a l’aviació privada com una oportunitat, sinó que també destaca el paper de la tecnologia i de la tendència, cada cop més present, de la pràctica del cosharing. És a dir, que dos passatgers que comparteixen destinació també puguin compartir vehicle. Aquesta és una pràctica que ja es pot veure en vehicles com el cotxe i que Candela no descarta per a l’aviació en un futur. “La tecnologia també ens ajudarà que aquesta aviació corporativa i regional vagi a l’alça, perquè permetrà crear una espècie de BlaBlaCar d’aviació privada”, afirma. “Veiem un fenomen d’autoorganització per optimitzar els recursos, si es donen les eines tecnològiques perquè la gent s’organitzi i generi demanda és un nou model de viatge”, assegura Candela. “Aquesta aviació més privada, que ara és molt lluny del patró de viatge, no serà massiva però sí que serà més present en el dia a dia.” El director explica que ja hi ha sectors estratègics que apunten cap a aquest sentit.

EL TURISME REGIONAL I CORPORATIU NO VA DE LA MÀ DEL TURISME DE MASSES

El director d’Aeroports de Catalunya assegura que el model turístic regional i corporatiu també garanteix la sostenibilitat i no està lligat al turisme de masses. “Si parlem de model turístic, el turisme que pot aportar l’aviació regional o la corporativa que tenim ara no deixa de ser un nínxol de turisme nou i que s’allunya del tradicional”. En aquest sentit, Candela apunta que aquest nou model de proximitat “no està relacionat amb el turisme de masses o de volum”. Això permet a la infraestructura tenir la capacitat d’absorvir el turisme que pugui arribar, perquè “aquí la gràcia és la proximitat, perquè parlem d’aeronaus que es poden apropar molt més a la destinació final i per a determinats patrons de viatge pot ser rellevant”, assevera Candela. Una realitat diferent de que es viu en aeroports com el de Barcelona, que té “un model de negoci enfocat al volum”. Tanmateix, Candela reconeix que perquè aquesta aviació corporativa sigui present de forma rutinària cal esperar encara “el match” entre la tecnologia, la disponibilitat d’aeronaus i la demanda dels passatgers.

tracking