El Copríncep episcopal rebutja els canvis a l'avortament

L’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, va tancar ahir qualsevol possible debat sobre canvis que afectin la prohibició de l’avortament. Va assegurar a l’homilia de la missa de l’aplec de Sant Romà de Vila que la legislació ha de protegir les famílies i que no “s’hi val fer invents” en les reformes que es puguin fer sobre aquesta qüestió. Es va referir explícitament al Codi de família i, en acabar la litúrgia, i malgrat no voler fer declaracions, va confirmar que les seves paraules també es referien al Codi Penal, després que hagi transcendit l’informe encomanat per Demòcrates al president del Comitè de Bioètica d’Espanya, Federico de Montalvo, per buscar un possible encaix a l’avortament que no alteri la Constitució.

El Copríncep episcopal es va referir en la seva homilia al bé que representa la família. Es va referir explícitament a l’estructura del pare, la mare i els fills. “Hem d’acudir aquí”, va assegurar, “encara que actualment hi hagi noves formes de família per les reconstitucions de nuclis que es fan i altres formats similars”, va afegir Vives.

REFORMES AL CODI DE FAMÍLIA

Sobre les reformes al Codi de família, que incorpora canvis com el reconeixement de la paternitat sense matrimoni, la maternitat per a parelles lesbianes i una acreditació en cas de gestació subrogada, l’arquebisbe d’Urgell va asseverar que “les reformes que es vulguin incloure al Codi de família vagin a favor de la família, dels joves, dels avis, dels malalts, dels vulnerables”. El Copríncep va insistir en diversos moments de l’homilia que la família ha de formar part dels grans ideals del país i va assegurar que “he fet vots perquè els canvis que s’hagin de fer no impliquin, alhora, grans canvis”.

Pel que fa als canvis socials pels quals està passant el Principat, Vives va assegurar que “l’Andorra que m’agradaria que es mantingués és la que vaig trobar fa vint anys”, quan va ser designat auxiliar de Joan Martí Alanis, un pas que marcaria el seu camí cap a la successió en el càrrec de Copríncep. L’arquebisbe va donar molta importància a mantenir l’essència que tenia Andorra fa vint anys. Tot i això, va admetre que “no depèn de mi, però sí dels catòlics que viuen al país”. Va afegir que és la seva feina defensar aquestes conviccions i aquest model de societat.

Vives va interpel·lar els membres del Consell General sobre la necessitat de referendar aquelles mesures que afectin la família i el dret a la vida. Per començar, els va demanar que siguin fidels. I va afegir que és necessari que “se cenyeixin als programes electorals amb allò que encara hi ha per fer”. Finalment, el Copríncep bisbe va reclamar que qualsevol canvi ha de passar abans per preguntar a la ciutadania. És a dir, va demanar que es pregunti a la població sobre totes aquelles propostes vinculades als nous models de família. L’arquebisbe considera que és important que aquestes qüestions que no formaven part dels programes electorals siguin referendades, o no, a les urnes. Vives va assegurar que és el camí que s’ha de recórrer per poder aplicar les reformes.

LA PROPOSTA DE REFORMES PER EVITAR EL CÀSTIG PENAL A LES DONES

L’informe del president del Comitè de Bioètica d’Espanya, Federico de Montalvo, per encàrrec de Demòcrates, pretén intentar donar resposta a la demanda social d’una part important de la societat pel que fa a l’avortament sense saltar-se la norma constitucional del dret a la vida i de manera que pugui ser assumida per l’Església i, sobretot, pel Copríncep episcopal, que sempre s’ha manifestat contrari a qualsevol intent de canvis. De Montalvo, que assessora el Govern i els grups de la majoria, arriba a la conclusió que la Constitució no és cap impediment per a una modificació de la legislació que eviti el “càstig penal” de les dones que avortin, i que la defensa del dret a la vida en totes les seves fases (com diu la Carta Magna) es pot garantir per altres mitjans, com assegurar que la dona ha tingut al seu abast tota mena d’informació abans de decidir lliurement la interrupció de l’embaràs. La proposta deixa clar que els avortaments no es podran fer en territori andorrà però proposa diferents alternatives per tal de protegir la vida en totes les seves fases sense castigar la dona.

REPORTATGE

La campana beneïda L'’aplec de la diada de Sant Romà de Vila va celebrar ahir la restauració de la campana Jesús Maria del 1597 i originària de l’antiga església de Sant Jaume dels Cortals, que ha estat rebatejada amb un tercer nom, Jesús Maria i Romana, per la capella on va ser beneïda. Aquest tercer nom es va escollir per aclamació popular en una votació improvisada just abans de començar la cerimònia. El Copríncep episcopal i bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, va oficiar la missa de l’aplec i va beneir una campana que ha estat recentment restaurada. “Gràcies a una nova tècnica de restauració s’ha pogut recuperar la campana sense haver de fondre-la sinó soldant-la, fet que ha permès també restablir el seu so origina”, va explicar Robert Lizarte, responsable del Museu Casa Cristo del comú d’Encamp. La campana quedarà exposada ara a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp i s’ha pogut pagar el cost de la seva restauració gràcies a diverses aportacions econòmiques de la gent de la parròquia. Laura Mas, cònsol major d’Encamp, va celebrar que s’hagi pogut restaurar la campana i poder celebrar la seva benedicció a la capella de Sant Romà de Vila, en una diada tan especial com la d’ahir. També va recalcar la importància de reprendre aquesta tradició amb normalitat a l’interior de l’església de Sant Romà. Per celebrar la diada es van acostar a la capella prop de 150 persones que van poder assistir a la missa oficiada per l’arquebisbe d’Urgell. El ritu de benedicció d’una campana és molt específic i cal seguir un ordre establert molt rígid. Un cop s’ha beneït l’objecte amb una oració, aigua beneïda i encens, el clergue de major rang toca la campana per oficialitzar aquesta benedicció, en aquest cas el Copríncep Joan-Enric Vives. Després és el moment de la resta de clergues que passen el relleu a les autoritats. La cònsol major de la parròquia va ser la primera a donar els tradicionals dos tocs per fer-la sonar. La van seguir els consellers que hi van assistir i el ministre Jordi Torres. Quan van acabar les autoritats la resta del poble la va poder fer sonar. Primer, però, ho han de fer l’assistent més jove i el més vell. A partir d’aquell moment la resta de participants de l’aplec van poder concloure el ritu.