“Hi ha algunes cançons en què soc una mica 'bad bitch'”

Entrevistem Nina Rossell, la cantant laurediana que acaba de publicar Mala, el primer EP que format per set temes parla de les relacions temporals i l’afecció tòxica a través de melodies i arranjaments d’un ambient fosc, rítmic i captivador.

En quin moment va néixer aquest EP?

Va néixer fa un any, just després del confinament. Vaig conèixer el nou equip artístic i vaig començar a treballar amb Usky, un artista bastant conegut a França. Ell em va proposar fer una sessió d’estudi i a partir d’aquell moment vam començar a treballar junts la direcció artística. El primer tema va ser Obsessionnel. Es tracta d’un àlbum de set cançons.

Per què ‘Mala’?

Fa referència a una cançó de l’EP.

Parlo molt de relacions tòxiques, de relacions d’amor i de desamor. Hi ha algunes cançons en què soc una mica bad bitch. En un primer moment volia titular-lo Lady Di, però vaig trobar que, per allò que volia transmetre, era més adequat Mala. Per mi és l’aspecte fosc d’una personalitat. M’agrada fer èmfasi sobre l’aspecte més misteriós de l’ànima d’una persona.

‘Lady Di’, així, és el ‘single’ més important del disc.

De fet és el focus track. És una mica abstracte i hi apareixen expressions molt franceses. L’he triat perquè és una cançó molt personal. Parlo de les meves relacions amoroses, de somnis que tinc, de les meves angoixes i paranoies, d’experiències del passat, de la meva personalitat... Dic que em sento forta i que no m’agradaria morir com Lady Di. Té un to bastant majestuós ja que vam gravar el videoclip en un castell, a Chateau du Vivier.

Ha tornat a apostar pel francès.

Volia cantar algun tema en castellà però no he trobat la manera de barrejar els dos idiomes. Vaig trobar la temàtica i vaig començar s treballat sobre la marxa. L’idioma va sortir sol i no he volgut imposar-ne un altre. No volia sentir-me forçada a res i va ser tot molt espontani. A Fame, on parlo del meu somni per la música, vaig pensar d’incloure-hi una frase en català, però finalment no vaig trobar com fer-ho. Potser més endavant.

Podem continuar definint el seu estil musical com a ‘dark’, pop i urbà?

Sí, totalment. Aquest projecte és molt dark. Realment he seguit la meva intuïció i volia un projecte fosc pel que fa a música i imatge. Tinc influències una mica gòtiques. Des de petita sempre m’ha atret en l’àmbit estètic. M’agrada molt Mylene Farmer. És una cantant que té un estil molt místic, un format molt cinematogràfic i m’ha inspirat bastant. També Laylow. Això no vol dir que el proper projecte tingui aquest caràcter. Potser hi haurà més color i més ritme.

Està satisfeta amb la gravació de l’EP?

Sí. He treballat amb Usky la direcció musical i amb Romain Botti i Babey Mamma la direcció artística i d’imatge. Hem fet tot l’EP junts. Realment es nota que tot l’àlbum l’ha fet la mateixa persona. Volia que fos molt homogeni pel que fa a sonoritat i que el color fos molt coherent. És el primer projecte i defineix el meu univers. Volia un projecte fosc, atmosfèric, agressiu però alhora dolç. Crec que he aconseguit transmetre aquesta dualitat.

Té alguna actuació prevista a curt termini?

Sí. Ara faig una release party, un esdeveniment per presentar el projecte. Serà el 17 de juny a París. M’agradaria fer-ne un a Andorra, però logísticament és complicat. Serà el primer directe que faré. Llavors tinc programada una altra live session en una ràdio a Lió i algun concert fins al setembre o octubre.

Ens pot avançar algun detall del nou projecte?

Ja el tinc gairebé acabat. Marcarà una evolució positiva. No serà tan melancòlic i hi haurà algun tema bastant mogut. M’obro bastant en l’àmbit musical. Potser serà més mainstream, no tan rapejat i potser cantaré més. Aquest EP ha estat molt lineal i el segon m’agradaria que fos més melòdic. També hi haurà algun duo.