Les visites irregulars costen 200.000 euros a la CASS

La CASS reforçarà els sistemes de control de les prestacions i les cotitzacions després que, durant l’últim any i mig, les visites telemàtiques indegudes hagin generat un sobrecost de 200.000 euros. Aquest major control és la principal novetat que fixa el pla estratègic de la CASS per als anys 2022-2025. Durant la presentació ahir al matí, la directora de la parapública, Joaquima Sol, va reiterar que aquest control és una “obligació” de la CASS, ja que es tracta de “diners públics”.

Segons va explicar el director de prestacions, Ignasi Arbusà, arran de la pandèmia la parapública ha detectat “irregularitats suficients perquè s’hagi de millorar el control”. Una d’elles ha estat l’abús de consultes no presencials, una activitat que s’ha “disparat”. Un dels motius, va apuntar Arbusà, és que en el moment de definir aquesta alternativa a les visites presencials no es van establir mecanismes de control eficaços. Per tal de restablir la situació, la parapública ha identificat i citat els professionals que mostraven percentatges que superaven la mitjana “normal” de consultes telemàtiques per revisar els criteris. Ara bé, Arbusà va destacar que “la pandèmia és un element distorsionador brutal” i que, en aquesta situació, “és molt difícil dir-li a un prestador sanitari si ha atès suficients vegades un pacient”.

Aquest reforç en el control de les prestacions i les recaptacions també ha de servir per evitar les baixes indegudes. Arbusà va manifestar, per exemple, que s’han detectat situacions en què l’assegurat ha intentat perllongar la baixa amb la col·laboració del prestador. Això sí, va matisar que “no és un terreny propi d’Andorra”, sinó que és una situació que passa arreu d’Europa.

Tot i la voluntat de la CASS, Arbusà va admetre que és “impossible” controlar tots els pacients que estan de baixa. També va advertir que els sistemes actuals “són perfeccionables”. El sistema actual amb què treballa la parapública, segons va detallar el director de prestacions, està format per algoritmes de risc que seleccionen les persones que cal citar per controlar-les. I el mateix passa amb els prestadors sanitaris. La CASS compta amb sistemes per identificar els professionals sanitaris que cal citar per revisar, per exemple, per què “pel mateix diagnòstic ofereixen baixes més llargues o més freqüents”. De fet, Arbusà va indicar que la CASS ha citat els professionals que presentaven dades alterades per normalitzar els processos, però no se’ls ha sancionat. En aquest sentit, va afegir que el control té un àmbit d’aplicació molt ampli. Per aquest motiu, una novetat a la CASS és la incorporació d’un tècnic de compliment normatiu, que “ajudarà a establir mecanismes de control intern” en totes les àrees.

Reptes de cara al 2025

D’entre els reptes que la parapública defineix en el nou pla estratègic per al període 2022-2025, que revisa el del 2017, també destaquen la voluntat de reduir l’increment de la despesa sanitària i el compromís de caminar cap l’administració electrònica. De fet, la presidenta del consell d’administració, Montserrat Capdevila, va avançar que la CASS estrenarà un nou web de cara a la tardor que s’implementa amb l’objectiu de garantir la millor atenció a l’usuari.

TRACTAMENT DE DADES SENSIBLES

La Caixa Andorrana de Seguretat Social treballa amb dades especialment sensibles. Per aquest motiu, arran de l’entrada en vigor de la nova llei de protecció de dades, la parapública ha incorporat un delegat de protecció de dades a la plantilla. A més, la presidenta del consell d’administració va destacar el registre i traçabilitat dels accessos a les dades personals. També va posar en relleu la creació d’un comitè específic per a la protecció de les dades i el treball que estan fent en matèria de cibrseguretat.