La llei d'actius digitals ajorna la utilització 'global' de criptomoneda

L’ús generalitzat de les criptomonedes a Andorra haurà d’esperar. La proposició de llei dels actius digitals es va tancar en comissió el passat dijous sense els apartats que regulaven l’ús dels actius digitals amb finalitat financera, és a dir, aquells que tenen intenció de ser substitutiu del diner a escala global i que, en teoria, haurien de permetre pagar en qualsevol establiment. Finalment, el text només regularà la tokenització dels actius digitals en ecosistemes tancats, és a dir, la creació de tokens que només es podran fer servir en un espai concret. Per posar un exemple, si una estació d’esquí aposta per crear una moneda virtual, aquesta només es podrà utilitzar en les instal·lacions pròpies. El que la llei permetrà és generar fitxes virtuals que serviran per adquirir productes, com ja succeeix en festivals de música quan es bescanvien diners per monedes, les quals es fan servir per adquirir consumicions. Ara bé, en cap cas aquesta moneda es podrà utilitzar per comprar fora d’aquest recinte, ja que no podrà ser entesa com una moneda de curs legal al Principat.

El motiu d’aquest ajornament de la regulació dels actius digitals amb finalitat financera es basa en una petició que va realitzar l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), que ja va avisar que, en el cas que el Consell General donés llum verda a l’ús de les criptomonedes de forma generalitzada, calien més recursos per poder efectuar els controls necessaris. Així, el text que es portarà a votació no inclou la regulació dels actius digitals financers, però sí que encomana a l’executiu que en un període de quinze mesos elabori un nou projecte de llei per a les “emissions d’actius digitals que puguin considerar-se instruments de finances”. A més, aquest marge de maniobra també permet als grups de la majoria guanyar temps perquè la Unió Europea comenci a regular aquest sector i així poder seguir els seus passos.

Desenvolupament lent

A més d’aquest període de quinze mesos, la previsió amb la qual es treballa en el text tancat és que no entri en vigor fins al cap de tres mesos de la seva publicació al BOPA. Fins al cap de sis mesos no es realitzarà el reglament i la creació del registre de veedors, el qual servirà per deixar constància de les persones que es facin càrrec de l’emissió dels tokens i realitzar la “interlocució administrativa entre l’emissor i l’AFA”, entre d’altres responsabilitats. A més per formar part d’aquest registre “s’estarà subjecte a llicència prèvia d’activitat i serà supervisat per l’AFA, que crearà un registre d’altes i baixes dels veedors que es farà públic al web de l’AFA”, assegura la llei.

Finançament de l'Estat

El que sí que manté el text definitiu després del pas per la comissió legislativa de Finances i Pressupost és la possibilitat de l’Estat d’emetre deute en format token. Això suposaria que el titular de Finances pugui realitzar una emissió tradicional dels bons de l’Estat en format digital, amb l’objectiu d’aconseguir finançament. Això permetria reduir despeses financeres a l’executiu al mateix temps que “democratitzar” l’accés al finançament, segons expliquen fonts de la majoria parlamentària.

CATORZE PRÒRROGUES DESPRÉS, LA COMISSIÓ TANCA EL TEXT DEFINITIU

Admesa a tràmit el 27 de gener del 2021, la “proposició de llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain” ha recorregut un camí més que lent per arribar a tancar-se el passat dijous. Després de 17 mesos i de fins a 14 pròrrogues, el text definitiu s’ha hagut de tancar amb la supressió d’una de les parts més interessants: la regulació de l’ús generalitzat de les criptomonedes a Andorra. En total, han estat 38 les esmenes presentades pel grup parlamentari Demòcrata i pel grup parlamentari Ciutadans Compromesos, en un text que des d’un inici es va topar amb el rebuig del Partit Socialdemòcrata, que no creu en aquesta tecnologia com una eina de futur.