Cap entesa en les pensions

Els polítics fa anys que debaten sobre el futur de les pensions. Anys encarregant estudis per saber què fer amb l’actual sistema. Era evident que en poc més de 45 minuts el president del principal grup parlamentari del Consell General, el demòcrata Carles Enseñat, i el del principal grup de l’oposició, el socialdemòcrata Pere López, no arreglarien l’atzucac. El que no era tan evident és que no es fes palès cap punt coincident entre els dos polítics que ahir van debatre sobre el futur del sistema de pensions al programa L’última paraula, de Diari TV. Enseñat, a favor d’apujar les cotitzacions i l’edat de jubilació, en aquest segon cas amb matisos, però a favor. López, en contra d’apujar les cotitzacions i l’edat de jubilació, sense cap matís. El primer, partidari dels plans de pensions obligatoris i el segon, defensant el sistema públic de pensions. Ni tan sols van coincidir a assenyalar qui havia de fer-se càrrec de complementar les pensions que no arriben als 1.200 euros mensuals. “L’Estat ha d’ajudar qui no ha tingut capacitat de generar una pensió justa”, deia Enseñat, mentre que López, un pèl demagog tot el debat segons el demòcrata, li contestava que aquests pensionistes “no necessiten una ajuda, tenen dret a una pensió pels anys que han contribuït a la Seguretat Social”. Ho deien després que el socialdemòcrata proposés que els diners que s’han d’invertir per complementar aquestes pensions (unes 3.200 inferiors al salari mínim amb un cost de set o vuit milions) sortissin dels 1.600 del fons de reserva de les jubilacions.

El debat ja es va veure que seria de difícil digestió quan el president del grup parlamentari demòcrata el va començar dient que “no podem tenir la veritat absoluta en un problema que és evidentment tècnic”. Semblava que sí que podia passar tal com va iniciar-lo el president socialdemòcrata. “Hem de trobar alguns punts d’entesa. Hi ha elements que són clars per a tothom”, deia. Al final, en l’únic que tots dos es van posar d’acord és que no estaven d’acord en res.

És molt habitual buscar guanyadors i perdedors en un debat, en el cas del d’ahir es va evidenciar que López va aconseguir posicionar el seu discurs millor que Enseñat. “Nosaltres volem un sistema públic de pensions, aquí sí que hi ha una diferència ideològica”, assenyalava el socialdemòcrata, que intentava treure ferro als estudis actuarials que ara pronostiquen el col·lapse del sistema de pensions d’aquí a quinze anys i que en tres o quatre anys l’import de les pensions superarà el de les cotitzacions.

Per la seva banda, Enseñat defensava que “el sistema de la CASS, que és bo, està pensat per a una realitat que no és l’adequada”. Ho deia pel fet que l’augment de l’esperança de vida ha provocat la ineficàcia d’un sistema que estava pensat per a uns pensionistes vivint uns set anys més després de jubilar-se, quan ara ho fan més de vint.

Una de les propostes de López que van generar més debat i evident desacord per part d’Enseñat va ser com s’han de pagar les pensions. El socialdemòcrata defensava sumar el 10% de la cotització que ara es dedica a la branca de malaltia al 12% de la branca de jubilació. Uns 100 milions d’euros que López invertiria per pagar les pensions de retir als jubilats. Diners, els dedicats a la branca de malaltia, no generats pels cotitzants, que anirien a càrrec del pressupost de l’Estat. Ni sentir a parlar d’aquest color era la resposta d’Enseñat, que intentava fer entendre al seu company de taula que no s’ingressarien 100 milions, perquè 66 són per pagar pensions d’invalidesa i baixes laborals. Evidentment en aquest punt, com a la resta, no es van posar d’acord.