Córrer cap a la igualtat

Sabem que sense vosaltres no aconseguirem els nostres objectius per tenir una societat més igualitària, així que us necessitem. Córrer al costat d’una dona vol dir que fem aquest camí junts cap a la igualtat, perquè juntes i junts som imparables.” Al crit d’aquestes paraules, la presidenta de l'Associació de Dones d'Andorra (ADA), Mònica Codina, donava per inaugurada la 10a edició de la Cursa de la Dona que es va celebrar ahir al matí i que va prendre els carrers de les parròquies centrals. Codina es dirigia als acompanyants de les dones, als homes que enguany també podien puntuar a la cursa i lluir el dorsal. Amb la creació d’aquesta categoria, la cursa es reprenia després de dos anys aturada per la pandèmia amb 410 inscrits, una xifra inferior a la d'anteriors edicions que Codina atribuïa a la data escollida i a la coincidència de múltiples actes. Tot i això, a l’Illa Carlemany –punt de sortida i arribada de la cursa– es respirava l’ambient festiu i de felicitat que compartien tots els participants acompanyats per la música en directe i dels lots de regals. Per a la Maria Teresa (69), la Sandra (49) i l’Athea (12) la cursa és una cita obligatòria que fan cada any juntes des que va començar. Les tres generacions, àvia, mare i filla, corrien el recorregut de 2,5 quilòmetres, patint una mica de calor, però molt contentes de fer esport al voltant d’aquesta iniciativa. Els participants, que anaven arribant amb comptagotes, tenyien els carrers de blanc amb motiu de la cursa solidària per la lluita contra el càncer de mama a favor d’Assandca. Per a l’Andrea (27) i l’Óscar (25) tampoc era el primer cop que hi participaven i tot i que notaven que hi havia poca gent, es mostraven molt contents del resultat: “Tothom està molt animat.” Un factor al qual també feia referència la ministra Pallarés, que es trobava entre els participants. El cap de Govern, Xavier Espot, tampoc no va faltar a la cita, sent qui va donar el tret de sortida al primer grup de la cursa juntament amb Josep Saravia, president d’Assandca, que va encarregar-se del tret del segon. Convertint-se ja en un clàssic del país, tot i la calor “que ens destrossa a tots”, famílies, parelles, amics, amigues i gossos van creuar la línia de meta entre aplaudiments i abraçades dels qui els esperaven.