Escenari en recomposició

La marxa de Judith Pallarés i dels quatre consellers generals de Liberals ha sacsejat el panorama polític i ha deixat el Govern, Xavier Espot, DA i la resta de partits sumits en un mar de dubtes. El que havia de ser un final de legislatura plàcid entre els socis de la coalició s’ha convertit en un calvari amb parada garantida cada dimecres; a l’espera del que passi a les sessions del Consell quan intervinguin Gallardo i Filloy. El que havia de ser un passeig triomfal cap a la majoria absoluta a les pròximes eleccions s’ha convertit en un laberint amb una sortida gens evident. El baròmetre d’opinió política d’encara no fa un mes és paper mullat, perquè l’escenari que es dibuixa des de dimarts passat no se’l podia imaginar ningú. Llista nacional de DA liderada per Espot amb la incorporació de membres de CC de la Massana i un pacte de geometria variable a les parròquies amb els liberals era una combinació fàcilment guanyadora davant el PS i Terceravia. Ara DA es veu pràcticament obligat a concórrer a les pròximes eleccions en solitari a les territorials perquè no pot pactar amb cap de les faccions de liberals. Ho hauria de fer amb els dos sectors alhora per satisfer les aspiracions divergents de totes les parròquies on la victòria no la té assegurada DA. Escaldes i Encamp no ofereixen cap mena de dubte i les afinitats són amb els afins a Pallarés, mentre que Conxita Marsol no acceptaria cap altre acord que no fos amb el sector Cabanes, segons els analistes consultats pel Diari. Per tant, l’acostament és inviable. La Massana presenta la particularitat que les derivades superen les eleccions nacionals, tal com es demostra amb la decisió dels consellers comunals de donar-se de baixa del partit i oficialitzar el suport explícit a Pallarés. Des del moment en què ara sembla difícil per no dir impossible que es pugui articular una llista alternativa per anar contra CC a les pròximes comunals.

Les conseqüències del trencament liberal van molt més enllà i poden fer variar l’espectre de formacions polítiques que concorreran a les pròximes generals i la correlació de forces a la dreta i a l’esquerra. Al centre, DA, ha quedat clar. Terceravia és un projecte fallit: Josep Pintat no aconsegueix expandir el partit més enllà de Sant Julià. Ara se li ha obert la possibilitat de trencar barreres i poder implementar el seu projecte personalista i de dretes a altres parròquies pactant amb el sector liderat per Josep Maria Cabanes. Una estratègia que tan sols podria reeixir si el candidat liberal assumeix que és una figura de transició i només pot estar a primera línia la legislatura vinent i si Pintat abandona actituds intransigents a l’hora de tancar un pacte i comença a transferir el protagonisme a les noves generacions, segons les mateixes fonts. A l’esquerra hi ha el PS, però li pot sortir un rival inesperat a ocupar el mateix espai polític. Una opció difícil però no impossible. Per començar, Rosa Gili ha de fer el pas endavant i postular-se com a candidata. Fins el trencament liberal i precisament pel trencament liberal se li obre una oportunitat de tornar a la primera línia de la política nacional si aconsegueix tancar un acord amb el sector Pallarés. Una possibilitat del tot factible per plantejaments ideològics i també per afinitats. Amb Marc Magallón, per exemple, va guanyar la parroquial d’Escaldes fa gairebé quatre anys. La quadratura del cercle s’aconseguiria si Cerni Cairat amb Desperta Laurèdia s’incorpora al projecte. En les pròximes eleccions encara no, però a la legislatura següent podrien estar en condicions de disputar el lideratge a Pere López i consumar el sorpasso al PS. Tant des de dins com des de fora, expliquen les mateixes fonts. I pendents de les maniobres de Jaume Bartumeu per intentar encaixar en alguna llista a la cita electoral vinent per no caure definitivament en la irrellevància més absoluta.

Dos ministres i cap conseller

Xavier Espot s’ha d’afanyar per descartar cap possibilitat d’avançar les eleccions per situar-les al març de l’any vinent. Amb els arguments de sempre; amb la molta feina que queda per fer al capdavant, com si el trencament de Liberals no hagués de condicionar en res el calendari polític. Ara bé, el que és innegable és que el fet que els titulars de dues carteres, amb especial rellevància la de Jordi Gallardo, no disposin del suport de cap conseller; no és la millor carta de presentació per fomentar l’estabilitat. Com a mínim es podria qualificar d’anòmal i de complicat de visualitzar. Tot plegat una situació molt difícil de gestionar i complexa d’explicar, que desgastarà el Govern i barrarà el pas a apel·lar al vot útil si és que a algú li passa pel cap. En el que coincideixen les fonts consultades és que com més s’allargui aquest interregne i es trigui a convocar eleccions més s’enforteix el PS. La victòria de Xavier Espot sembla fora de dubte a hores d’ara, però sí que obtingui la majoria absoluta que fa 2 setmanes era bastant més que probable. Sigui quin sigui el resultat, el que no hauria d’estranyar a ningú és que l’abstenció superés tots els rècords negatius anteriors.

UN PARLA MENTRE LA RESTA ESCOLTA

Curtes i pràcticament sense debatre és el format que Xavier Espot considera el més adient a l’hora de celebrar les sessions de consell de ministres de cada dimecres. Tot el contrari de l’època de Toni Martí, els titulars de cada cartera exposen les seves qüestions mentre la resta del gabinet escolta de manera molt disciplinada. I potser aquest format manu militari és l’únic que li pot garantir l’estabilitat al Govern. Les intervencions de Gallardo, Filloy i Pallarés són i seran mers monòlegs, amb la qual cosa es redueix al mínim la possibilitat d’enfrontaments directes.