Por per un possible retorn a la crisi del 2008

Situació més que complexa la que ha d’afrontar l’economia global en els pròxims mesos i anys. Una situació econòmica que els experts descriuen, com a mínim, com a crítica i que, en menor o major mesura, els retorna a la crisi de principis del 2000. “La magnitud de la crisi a la qual ens enfrontem pot ser igual o superior a la del 2008, però és diferent perquè llavors parlàvem d’una crisi financera”, assevera Eduard Jordi, vocal de la junta del col·legi d’economistes que també assenyala la durada de la guerra com un factor determinant per saber la magnitud de l’impacte. “El món no pot créixer constantment i el problema que tenen els Estats avançats és que per tornar el deute cal un creixement sostingut que el món ja no pot assumir”, remarca Jordi. “Segurament tornarem al camí de les retallades i més després de la pandèmia, que ha suposat una injecció massiva de diners; la festa s’ha de pagar”, sentencia Christian Faubert, soci d’Auditand. “No sé valorar si serà un cop petit o mitjà, però tindrem una crisi amb creixement negatiu durant un temps”, defensa Vladimir Fernández, soci de Crowe, el més optimista dels tres, que apunta que “si es gestiona bé per les autoritats monetàries això serà en un ensurt”.

La setmana passada va ser per oblidar als parquets europeus. Les pujades de 0,25 punts, ara, i 0,5, al setembre, dels tipus d’interès anunciades pel Banc Central Europeu (BCE) van encendre les alarmes dels economistes. “A nivell global la situació és bastant complexa, evidentment a tots els economistes ens fa por aquesta inflació”, assegura Jordi. En aquest sentit, les mesures del BCE, però també de la reserva Federal nord-americana (FED) –amb la pujada de tipus més gran en una dècada–, té com a objectiu intentar reduir aquesta escalada dels preus. “Potser fa 30 anys que no teníem aquesta inflació, que no només ha estat produïda per la guerra amb Ucraïna”, assegura Fernández, que es pregunta si “la FED i el BCE hauran calibrat bé aquestes pujades i només s’alentirà una mica l’economia o si s’hauran passat i es generarà recessió”. “És com si ara hi hagués un moment de presa de consciència que la situació és una mica crítica i aquestes pujades afectaran un mercat que s’havia acostumat al diner fàcil”, afirma Foubert, soci d’Auditand. Des de fa 10 anys que els tipus d’interès eren negatius i “accedir als diners era fàcil, era gairebé gratuït”, remarca Foubert. Aquesta va ser una de les mesures que el BCE va prendre arran de la crisi financera del 2008 que volia potenciar la inversió dels Estats i les empreses. “Encara no ens havíem recuperat del cop; aquestes mesures s’haurien d’haver anat desconnectat a poc a poc, però va arribar la Covid”, diu Fernández. “Després de la Covid tothom s’ha posat a consumir i s’ha incrementat la demanda, al mateix temps que hi ha hagut un problema amb l’oferta i s’ha provocat un desequilibri que ha encarit els preus”, explica el vocal del col·legi, que apunta que l’objectiu del BCE és reduir el consum general perquè els preus tornin a baixar.

LA PARAULA DE MODA: 'ESTAGFLACIÓ'

Si bé durant la crisi del 2008 el concepte de moda va ser la prima de risc (el cost addicional que té un país per finançar-se respecte d’Alemanya), en aquest moment els experts parlen d’estagflació. Una situació econòmica en què es combina una inflació a l’alça amb un estacament del PIB. La principal conseqüència d’aquesta situació és una pèrdua del poder adquisitiu de les classes mitjanes i una “crisi econòmica severa i de llarga durada; és un cicle del qual és difícil sortir”, assegura Christian Foubert.