Les incògnites de l''efecte gratis'

El secretari d’Estat d’Economia, Èric Bartolomé, viu a Ordino i agafa el bus a diari per acudir al despatx, a Andorra la Vella. L’editor i historiador Oliver Vergés viu a Encamp i usa el vehicle privat per desplaçar-se perquè el transport públic no li facilita la mobilitat. A partir de l’1 de juliol pujar a l’autobús serà gratis (per als residents) i el Govern entén que la mesura suposarà un augment notable de passatgers i que contribuirà a treure cotxes d’una xarxa viària prou saturada. Vergés no estarà amb tota probabilitat entre ells perquè el tiquet de franc no li resoldrà la distància de la parada al seu domicili (més d’un quilòmetre) ni tampoc farà que el bus sigui ràpid i àgil per portar-lo a diversos llocs en un mateix dia. El debat ahir de L’última paraula, de DiariTV, va servir per constatar que la gratuïtat no solucionarà d’altres dèficits del servei que també l’allunyen del ciutadà, bé, del ciutadà que té altres alternatives per moure’s.

El secretari d’Estat és conscient de les limitacions. “No és el mateix viure al centre d’Ordino [la seva situació] que al Serrat”, va admetre. Però Bartolomé va defensar que “és una mesura que en molts casos ajudarà a descobrir el transport públic”, i es va referir a aquells que vivint al centre de la Massana o Sant Julià i tenint un accés fàcil al servei es continuen desplaçant en un cotxe que, a més, ocupen ells sols. Perquè el secretari d’Estat, usuari de bus, va lamentar que el transport col·lectiu és víctima de “mites” que el perjudiquen i “ni és una pèrdua de temps ni les freqüències són tan dolentes”.

Però Bartolomé tenia al davant un ciutadà escèptic. Perquè aviat farà deu mesos que es va implantar la tarifa única de 30 euros mensuals que abaratia considerablement el preu del tiquet de bus i l’impacte ha estat moderat, tal com va admetre el secretari d’Estat. “Si amb 30 euros no s’ha notat gaire augment, no sé si la gratuïtat ho farà”, es qüestionava Vergés, dubtós, a més, amb el fet que sigui una mesura generalitzada i per tant que beneficiï també qui no té problemes per pagar-ho. Però, a més, va replicar que serà un gratis relatiu perquè se sufraga amb diners públics sortits de la butxaca dels contribuents i, per tant, també va demanar explicacions. Quins objectius s’ha marcat el Govern? Quin serà el llindar del fracàs i suposarà fer marxa enrere? Bartolomé, no podia ser d’una altra manera, va respondre al company de debat que “jo estic content que els meus impostos es destinin a un servei gratuït i universal”. Però a l’hora de parlar d’objectius i xifres va ser molt més imprecís. S’han fet escenaris, sí, i es confia en l’impacte de la mesura en el creixement d’usuaris però no s’ha marcat la línia (o en tot cas no la va dir) de l’èxit/fracàs. “Penso que els objectius s’han de marcar molt”, “si es gasten diners públics calen uns objectius concrets”, “si no es fixen objectius és difícil fer marxa enrere”, insistia l’historiador. Bartolomé el va acabar emplaçant a parlar-hi en sis mesos, quan la gratuïtat ja hagi donat resultats palpables i analitzables.

En sis mesos es podran mesurar xifres d’usuaris i l’impacte en la mobilitat, però els problemes del trànsit són més amplis. “Penso que de moment s’estan fent pedaços que no resolen el problema de les vies saturades, les poques alternatives al vehicle privat...”, va etzibar Vergés. I Bartolomé va reconèixer que amb la potenciació del transport públic es pretenen pal·liar els problemes de mobilitat de dilluns a divendres però que quan entren en l’equació els turistes “és una altra problemàtica d’abast més complex”. Vergés va deixar clar que amb un carril segregat baixaria i pujaria d’Encamp al centre en patinet elèctric. Però construït on?