rEPORTATGE
L'altra cara del judici
Meritxell Mateu assegura que va viure tres anys molt durs en què “se’m van tancar totes les portes”, quan se la va acusar de corrupció i tràfic d’influències. Creu que va ser un “muntatge”.
L'ex consellera general Meritxell Mateu quan va anunciar que dimitia.
El judici a Meritxell Mateu, acusada de corrupció i tràfic d’influències, ha estat doble. D’una banda, el legal, que s’està celebrant a la Batllia des de dimecres passat i que continuarà la setmana que ve. Però abans va haver de viure el social i polític. “Se’m van tancar totes les portes”, va assegurar l’exconsellera de DA davant el Tribunal de Corts.
L’any 2016, va recordar, els mitjans van destapar que l’ex consellera general havia combinat el càrrec al Consell General amb una feina a Banca Privada d’Andorra (BPA). En un primer moment, va indicar, la van acusar d’haver treballat de manera il·legal a BPA. Però, segons va explicar, quan va demostrar que la feina de consellera era compatible amb la seva relació laboral a BPA, “canvien i passo a ser la lobbista”. Així, va indicar que va ser forçada a deixar la seva plaça de consellera, sostenint que “el cap de Govern em va dir que havia de dimitir perquè havia treballat a BPA”. I al finalment hi va accedir: “Vaig dimitir perquè vaig pensar que acabaria tot, però no.”
Al contrari del que esperava Mateu, l’escàndol va seguir quan els mitjans de comunicació van publicar que la batlle Canòlic Mingorance la imputaria per corrupció i tràfic d’influències. Se’n va assabentar per la premsa i abans que la batlle efectivament la imputés, va lamentar. “Va ser un xoc, una situació extremament complicada”, va advertir entre llàgrimes. I va afegir que tothom li va donar l’esquena. Allà on anava a tirar el currículum rebia la mateixa resposta: “Ara no toca.” De tal manera que va acabar “malvivint”, segons va relatar. “Vaig enviar la filla, que era adolescent, amb el seu pare a París, perquè no la podia mantenir”, va afegir, tot esgrimint que “els meus recursos són fruit del meu treball, no tinc una família amb terres”.
Mateu va recordar els tres primers anys entre llàgrimes, assegurant que les “reticències” no van cessar. Durant aquest temps hauria intentat tornar a la docència, però l’aleshores ministre d’Educació li hauria indicat el mateix: “Ara no toca.” Així, “vaig haver d’esperar al canvi de Govern per poder tornar a la docència”. Aleshores, va començar a fer substitucions al Lyceé fins ara, que ha pogut començar a l’Escola andorrana, “però sempre fent substitucions”. A més, va manifestar que se li van bloquejar els comptes d’un dia a l’altre sense avís i que, actualment, té una tolerància de la Batllia de 2.800 euros als seus comptes embargats pels pagaments de BPA. El seu sou mensual és de 1.800 euros.
Amb tot, Mateu va al·legar que està vivint una situació econòmica “precària”, i va reflexionar: “No sé per què m’han fet aquest muntatge. He après a conviure-hi, perquè si no ja no seria en aquest món, però no ho entenc.”
UNA SOCIETAT DE DRET ANDORRÀ DE PORTATGE SALARIAL
El projecte en què Meritxell Mateu col·laborava de la mà de BPA era la creació d’una societat de dret andorrà de portatge salarial. La idea era portar el model de portatge salarial que la multinacional Allianz tenia a Suïssa a Andorra. El projecte consistia a crear una societat –que Mateu havia d’acabar dirigint– que permetés gestionar els recursos humans d’empreses que tinguessin treballadors desplaçats a l’Amèrica llatina. Mateu va explicar que aquest projecte havia de beneficiar Andorra, ja que aquestes persones expatriades cotitzarien a la CASS però, en canvi, no generarien despesa al país. Per a BPA era una manera de captar clients joves amb salaris elevats.