El Constitucional avala la represa del judici de la causa primera de BPA

El Tribunal de Corts no ha admès a tràmit el recurs d’empara dels advocats d’ofici que defensen tres dels processats (Luis Pablo Lapalana, Amélie Andrée Monique Pérez i Isabel Camino Sarmiento) en la causa primera de BPA, coneguda com a cas Gao Ping, i que tenia com a objectiu suspendre durant almenys tres mesos la vista. Els lletrats van presentar el recurs d’empara contra les resolucions del Tribunal de Corts i del Superior, que els van negar la suspensió del judici. Consideraven que aquesta negativa vulnerava els drets a un procés degut i a la defensa dels seus clients.

Els recurrents, en els seus arguments, retreïen al Tribunal de Corts que atorgar-los únicament 86 dies naturals (la vista es va ajornar a mitjans de gener i es va reprendre el 9 de maig) per estudiar una causa que compta amb 300.000 folis estaria generant una autèntica indefensió i, per tant, la vulneració efectiva dels drets a la defensa i a un procés degut dels seus representats.

També al·legaven que “és humanament impossible efectuar la seva tasca de defensa en 86 dies, ja que no poden conèixer amb exactitud els documents que constitueixen la càrrega de la prova, sobretot quan el Ministeri Fiscal en fa una referència genèrica com a prova acusatòria”. I afegien que “el requisit de delimitació de l’acusació és fonamental, d’una banda, per tal que les defenses tinguin un coneixement exacte de les proves de càrrec que fonamenten l’acusació i contra les quals poder fer valer les proves de descàrrec escaients, i, d’altra banda, evitar una acusació genèrica emparant-se en unes proves de càrrec no concretades, que els lletrats han de conèixer en tan sols 86 dies”.

El TC no ha acceptat el recurs i entre els seus fonaments jurídics recorda que la noció de temps suficient per preparar una defensa no és un criteri absolut, i cal, doncs, valorar-la en funció de les circumstàncies de la causa. “El volum de les actuacions al·legat pels recurrents és efectivament important, ja que consta de 300.000 folis”, admeten, però recorden que la totalitat de les actuacions no concerneix cada un dels recurrents, els quals són tres, quan la causa compta amb més de 20 processats, i que els documents que concerneixen els recurrents estan identificats. “Així doncs, l’argument del volum global de la causa no és pertinent per poder apreciar el caràcter suficient o no del termini que separa la darrera designació d’advocat i la data de represa del judici oral”, indiquen. El TC afegeix que els recurrents no poden adduir que descobreixen la causa en un assumpte incoat durant els anys 2016 i 2017, i en què el judici oral va començar el 31 de maig del 2021, havent estat suspès en diverses ocasions per la covid i que el caràcter insuficient del termini al·legat pels recurrents és la conseqüència dels seus propis actes.