El 40% dels torrents tenen alt risc de desbordaments

Gairebé el 40% de les conques torrencials del Principat –el 39,67%, concretament– presenten un risc de desbordament mitjà-alt. És a dir, són zones potencialment exposades a torrentades d’intensitat alta. Tot i que en molts d’aquests casos la probabilitat que passi un esdeveniment catastròfic és baixa –una vegada cada 100 anys–, les conseqüències fatídiques que pot tenir un fenomen d’aquestes característiques obliguen l’Estat a preveureles i prevenir-les.

I és aquí on comencen els problemes. Segons alerta l’ordinenc Sergi Riba, responsable del control i desencadenament d’allaus a a la xarxa de carreteres d’Andorra i doctor en enginyeria civil per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, “des que va esclatar la crisi econòmica el Govern no ha invertit en prevenció de riscos naturals”. Tot i que en els anys anteriors al 2008 l’executiu va impulsar obres hidràuliques, 14 anys de manca d’inversions i de creixement urbanístic en zones cada vegada més exposades a torrentades han multiplicat els efectes potencials de les torrentades sobre la seguretat de la població. El problema s’agreuja per l’augment de la freqüència i la intensitat de les tempestes “convectives de mesoescala” arran del canvi climàtic, en què la pluja “cau de cop amb molta força”. N’és un exemple el temporal que el juny de l’any passat va provocar destrosses, ben visibles encara, a una zona boscosa entre l’Aldosa i Anyós.

Sis anys d'investigació

Les conclusions a què ha arribat Riba sobre els riscos torrencials a Andorra són fruit de sis anys d’investigació científica. En la tesi doctoral que va defensar recentment a la Universitat Politècnica de Barcelona i que va valdre-li la qualificació d’excel·lent –Anàlisi de susceptibilitat torrencial en conques d’alta muntanya a partir

de la proposta de paràmetres indicadors. Construcció d’una base de dades multidisciplinària per al desenvolupament d’una zonificació de perillositat torrencial. Cas específic d’Andorra–, Riba va analitzar totes les conques que afecten les carreteres i zones urbanes del país –242 en total– a partir de 55 paràmetres històrics, hidrometeorològics, hidràulics i de transport de sediments, geològics- geotècnics i morfomètrics de conca i llera. El resultat d’aquesta anàlisi va ser una base de dades de 13.255 valors. Aleshores Riba va construir un arbre de decisió – un model en forma d’arbre que representa accions amb les seves possibles conseqüències– per filtrar de manera automàtica la informació de la base de dades i seleccionar-ne la més rellevant. Aquest algoritme és el que indica que quatre de cada 10 torrents presenten un nivell mitjà-alt de risc de desbordament.

La voluntat de Riba és que la tesi no quedi desada en una lleixa a les biblioteques de les escoles d’enginyeria, sinó que ajudi a transformar la realitat andorrana. “A Andorra hi ha una tradició molt sòlida en prevenció de riscos naturals, però tenim mancances en riscos torrencials. L’objectiu del meu treball és posar a disposició del Govern tots els coneixements adquirits perquè desenvolupi una normativa referent als riscos torrencials, avui inexistent. Calen mesures preventives, no actuar només després d’una catàstrofe”, afirma Riba.

Més concretament, l’enginyer ordinenc recalca la necessitat d’incoure mapes de zonificació dels riscos torrencials a la normativa urbanística, sobretot en un moment en què cada vegada més immobles estan exposats als desbordaments. “La pressió urbanística és el factor que ha agreujat més el problema”, afirma. Riba assenyala, en aquest sentit, que les inundacions del 1982 serien més destructives si es repetissin avui dia. “Fa 40 anys a Encamp encara hi havia molt terreny agrícola. Quan el riu va desbordarse, l’aigua va estendre’s pels camps. Avui la ciutat faria de mur i canalitzaria tota la massa d’aigua cap avall amb molta més força”, alerta.