Reticències dels refugiats a viure al Tarter

Els refugiats ucraïnesos que es troben en apartaments turístics estan preparant les maletes per al trasllat a la que serà la nova casa mentre estiguin a Andorra, l'hotel Les Terres, al Tarter. Molts es van assabentar del canvi dijous al matí, en una reunió convocada pel ministeri d’Afers Socials i el cònsol honorari d’Ucraïna, Antoni Zorzano. En la reunió es van sentir moltes veus crítiques en considerar que un edifici d'aquestes característiques no és el més adequat per acollir famílies, majoritariament dones amb els seus fills. Si bé el sentiment generalitzat és que davant un problema tan greu és d’agrair l’oferiment que ha fet el propietari d’aquest establiment.

L'hotel ha estat cedit. Va ser adquirit farà uns dos anys i actualment es troba tancat al públic. El temps es tirava a sobre, ja que els immobles on es troben les famílies pertanyen a empreses que els necessiten per a la temporada d'estiu, i l'executiu s'havia compromès a deixar-los buits l'1 de juliol com a màxim. Ara començarà el trasllat. En principi seran 30 persones. L'hotel té 51 habitacions i es calcula que podrà acollir uns 100 hostes, si es necesari. No tots hi aniran de bon grat, com van manifestar a la reunió de dijous en una de les sales del Govern.

Entre els aspectes que consideren més incòmodes és la llunyania –està apartat de zones urbanes i de comerços– i sobretot de les dificultats que pot suposar per a moltes persones conviure durant temps en un mateix edifici, on hauran de compartir una cuina industrial, que la majoria no sap utilitzar. També preocupa els desplaçaments per a la compres de productes bàsics i hi ha casos més particulars, com un nen que necessita sessions de quimioteràpia dos cops a la setmana i viure al Tarter suposa una dificultat.

S'ha de dir que per part dels ucraïnesos hi ha una gran comprensió davant la feina que s'està fent per acollir-los amb les millor condicions, però els dubtes són molts, i les dificultats de l'idioma no ajuda gens.

Segons ha pogut saber el Diari, l’executiu està estudiant altres possibles alternatives, però a hores d’ara l’única opció viable és al Tarter. De moment hi aniran una trentena de refugiats, altres intenten pactar amb els propietaris on estan actualment com a inquilins, i uns altres han aconseguit accedir a un habitatge de lloguer amb bones condicions.

Trobar una feina amb el desconeixement de l’idioma és complicat però no impossible. Per exemple, hi ha el cas d’una família on hi treballen tots els membres: la mare i la filla en el magatzem d’un gran supermercat, i el pare en un taller de reparació d’automòbils. La integració depèn de cada persona, de la voluntat de cadascú o de l’estat d’ànim. Cada persona és un món, amb familiars en un país devastat per la guerra i sense perspectives d’un retorn immediat.

Per això des de l'executiu se'ls va demanar que estudiïn català. L'entrebanc és que les escoles d'aprenentatge de català estan ara en període d'examens i tanquen a l'agost. El Govern ha fet canvis al calendari de manera que el centre d’Encamp i el d’Andorra la Vella obrin aquest estiu.

Per iniciativa pròpia del col·lectiu s'havien creat grups per aprendre català o espanyol però la falta d'assistència ha acabat amb aquesta bona predisposició, que apenes ha durat unes tres setmanes.

ALGUNS PAÏSOS DOTEN LES PERSONES QUE HAN FUGIT DE LA GUERRA D'UNA MINIPAGA

El punt més dèbil és l’econòmic, ja que a Andorra els refugiats no reben cap ajuda en forma de diners, Tenen cobertes les seves necessitats gràcies a la feina d’Afers Socials i d’entitats com Creu Roja o Caritas. També moltes empreses han volgut aportar la seva solidaritat contractant-los per a feines on l’idioma no és primordial. Això sí, a diferència d’altres països no reben una quantitat fixa mensual per a les seves despeses. El Club Internacional va entregar 100 euros durant tres mesos, però a nivell oficial no s’ha tingut en compte aquesta possibilitat. A Alemanya els refugiats reben 450 euros al mes i a Espanya el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha anunciat una ajuda de 400 euros al mes per a les famílies de refugiats ucraïnesos que estan fora del sistema d’acollida i que no tenen mitjans bàsics, és a dir, que es troben en una clara situació de vulnerabilitat. La majoria de les persones que han sortit d'Ucraïna són dones amb fills, de manera que necessiten trobar guarderies i places als centres escolars. Normalment desconeixen l'idioma del país.