“Vam demanar el primer crèdit de la història d'Andorra”

Acaba de rebre el reconeixement als pioners d’Andorra als premis de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). Pere Besolí és cofundador i propietari d’Andimesa, l’empresa matriu de marques com les perfumeries Gala, a part de tenir negocis en el sector immobiliari, més concretament en la promoció de projectes d’habitatge. Ha vist Andorra modernitzar-se al llarg de les darreres dècades, un procés del qual ha format part.

Quin significat té per vostè rebre un premi a la seva trajectòria?

Segons el que em van dir des de la CEA, em van reconèixer com una de les persones d’Andorra a les que consideren pioneres, i és afalagador, sens dubte.

Es considera un pioner?

Quan vaig néixer Andorra era molt pobre, amb el temps tot ha canviat. Evidentment el país ja existia, però penso que potser vaig contribuir al fet que sigui el país que és ara. Érem poc més de 3.500 habitants i ens hem anat modernitzant i creixent.

Quina va ser la seva formació com a empresari?

Quan tenia 20 anys vaig marxar d’Andorra, vaig aprendre llengües i vaig aprendre sobre el món. Amb 25 anys vaig començar el meu negoci, parlava diversos idiomes i sabia viatjar. D’aquesta manera vaig poder anar a fires de tot Àsia i vaig començar a importar productes des d’allà. Gràcies a això vam revolucionar el comerç d’Andorra i vam començar a vendre productes de fotografia i ràdio.

Com van fer funcionar aquell mercat?

Vam crear un mercat paral·lel al nostre que ens permetia ajudar a altres botigues i a altres negocis andorrans, i d’aquesta manera hi guanyàvem nosaltres i vam poder ajudar a altres negocis. Va ser una fórmula per fer créixer l’economia del país durant aquells anys.

En aquell moment el país estava començant a modernitzar-se. Considera que van formar part d’aquest procés?

Crec que nosaltres vam tirar molt del carro. Al principi vaig fer moltes hores a la botiga. Vam treballar molt i molt bé. Per exemple vam ser dels primers a muntar ràdios als cotxes. La gent venia a comprar autoràdios, però se’n venien tants perquè no teníem prou producte. Nosaltres, per una banda, compràvem el radiocasset, anàvem a Itàlia a comprar els altaveus i les antenes i al Japó a comprar antenes automàtiques. Vam muntar un taller per fer únicament aquests canvis en els cotxes i recordo que en un any en vam arribar a fer 4.000.

Com es van anar adaptant als canvis tant ràpids que vivia el país?

Ens anàvem buscant la vida i trèiem els proveïdors d’on podíem, recordo que en un pic de demanda de rellotges, per exemple, vam acabar trobant un proveïdor a Hong Kong per assegurar-nos que podíem vendre’n.

Quina va ser la clau del creixement econòmic d’aquells anys?

Estàvem en la millor època possible i en el lloc adequat. Durant la dècada dels 70 i inicis dels 80 Espanya vivia els últims anys de la dictadura de Franco i van viure la Transició. En aquell moment faltaven molts productes i nosaltres vam tenir l’oportunitat de fer negoci. Vam anar a l’estranger, sobretot a la Xina i el Japó, per comprar productes difícils de trobar a Espanya, que van ajudar molt el negoci.

El cost d’aquestes operacions donava beneficis?

En donava tot i que sabíem que corríem un cert risc. El primer cop que vam fer negocis amb una empresa coreana, érem els primers andorrans que fèiem negocis amb aquest país. De fet, per pagar aquella operació vam demanar a Crèdit Andorrà el primer crèdit de la història del país. En aquella època cap mercaderia entrava al país si no estava pagada i aquell crèdit ens va permetre rebre un contenidor de prismàtics que venien des de l’altra punta del món.

Quina creu que ha estat la clau dels seus negocis?

La gent ha confiat en mi en particular i en l’empresa en general. Els bancs del país sempre ens han donat molta confiança, igual que els nostres proveïdors. Ha estat gràcies a aquesta confiança que hem pogut tirar endavant l’empresa.