Mirar o amenaçar

El batlle ha donat carpetada a la denúncia contra un joier de la capital a qui el propietari d’un establiment de la competència l’acusava de passejar davant de la seva botiga i de sentir-se amenaçat –ell, la seva dona i els treballadors– per la seva mirada, sense que es produís cap intercanvi de paraules.

En l’aute, el batlle arxiva les diligències prèvies per un presumpte delicte menor d’assetjament. Tot i això, el joier, amb el negoci ubicat a Prada Ramon, va passar el febrer passat 24 hores privat de llibertat des de la detenció de la policia fins que la batlle va decidir que no hi havia motius per tenir en compte una detenció governativa ordenada pel fiscal general.

Després d’escoltar totes les parts implicades i els suposats motius que podien ser causa del sentiment de por i assetjament, el batlle no veu en les declaracions cap motiu per tirar endavant la denúncia. Ho especifica a l’aute: “Pel que fa a la conducta de mirar fixament i passar de manera reiterada per davant del negoci i del domicili d’una dona, totes aquestes zones es troben en la mateixa zona d’Andorra la Vella, igual que la feina del denunciat, que a més constitueix el seu centre d’interessos, fisioterapeuta, supermercat, bar-restaurant, etc.”. El batlle mostra la seva incredulitat perquè, a excepció del propietari i competidor en el mateix sector de negoci, “cap de la resta de persones eventualment perjudicades ha tingut relació amb T. P. en tant que no hi han tingut ni la més mínima conversa”. A més, afegeix que la suposada por cap al denunciat estaria motivada per indicacions de terceres persones i informacions de premsa, i no per conductes.

El batlle insisteix en el seu argument en la mirada: “Encara que sigui repetitiva i desafiant, no esdevé un element amenaçador que permeti coartar la llibertat per ell mateix, en tant que el tipus de mirada és un element molt subjectiu que pot ser interpretat de diferents maneres en funció de la persona”.

L’esposa del denunciat havia manifestat el seu temor pel que havia llegit a la premsa, un argument al qual el batlle tampoc dona gaire rellevància.

L’aute apunta l’existència de rivalitat comercial entre els dos empresaris. Totes les acusacions se centren en el fet que T. P. passava per davant de la botiga d’or del denunciat, i aquest i els seus empleats al·legaven que se sentien intimidats per la mirada, que consideraven que no anava dirigida a l’aparador, sinó a l’interior del local, on es trobaven ells. Aquests fets van portar el fiscal a una ordre de detenció en donar validesa a les acusacions.