Queixes de les assegurances per les visites no presencials

Les companyies que ofereixen l’assegurança complementària de la CASS han hagut d’apujar els preus dels contractes als seus clients, segons coincideixen, perquè s’han disparat les despeses mèdiques. Especialment, apunten que la nova modalitat de visita telemàtica i les baixes laborals són dues de les causes que, a parer seu, haurien de ser motiu d’un control més exhaustiu per part de la CASS.

Les asseguradores es mostren indignades i alhora impotents, perquè, com manifesten, “no podem fer sinó acatar allò que dicta la CASS”. Aquesta modalitat suposa el pagament de la part que no queda coberta per la Seguretat Social (el 25% en actes mèdics i farmàcia), i des de la pandèmia han vist com les despeses segueixen una progressió a l’alça imparable.

Admeten que no tenen prou influència per contravenir el que adopta la CASS i que, per tant, en matèria econòmica qui acaba finalment més perjudicat són els clients, que veuen com s’incrementa el preu de l’assegurança que tenen contractada. La fórmula és senzilla, a més ús de la sanitat pública i més despeses, més costa l’assegurança complementària.

Hi ha un clar malestar amb alguns metges. Una trucada per preguntar al pacient com es troba pot ser classificada com una visita no presencial, i les companyies defineixen el col·lectiu de metges com un “lobby molt potent i de gran influència sobre els polítics”.

Les mirades sempre van dirigides a la CASS, perquè controli més els abusos i les males praxis. El directiu d’una de les companyies ho resumeix molt gràficament: “Els hospitals de Barcelona comenten que els pacients andorrans són els més sobrediagnosticats que tenen”, en referència a la gran quantitat de proves –TAC, ressonàncies, radiografies, anàlisis– que sotmeten els metges als seus clients. “A vegades s’arriba a pensar que més que pacients són clients”, remata.

La despesa en farmàcia, segons les mateixes fonts, “s’ha disparat”, i aclareixen que l’IPC sanitari sempre va per davant i que la inflació ja percuteix en els contractes.

També es constata un increment de la freqüència de visites als metges i, en opinió de les asseguradores, a Andorra hi ha una “sobremedicació important”.

Les queixes són similars i sempre apunten al col·lectiu mèdic: “La despesa és horrible, abans renovar una recepta no suposava cap cost, ara computa com a visita telemàtica”. Una mica més condescendent s’expressa un responsable d’una de les companyies: “Ara tenen més feina. Amb la figura del metge referent i l’historial clínic, la feina burocràtica s’ha multiplicat”.

Les asseguradores apunten que han deixat de pagar moltes consultes perquè la mateixa CASS les rebutja, amb la consegüent emprenyada dels clients. Les companyies tenen detectats els metges que “viuen de visites inflades, però correspon a la CASS donar un avís”.

Pel que fa a les baixes per malalties, consideren que és una vergonya. Els mateixos inspectors de les companyies s’han trobat amb casos de gent que treballa mentre està cobrant la baixa, “o que estan 4 o 5 mesos de baixa fins que arriba el dia de la intervenció quirúrgica, un temps durant el qual es podria treballar”.

Les asseguradores demanen que els inspectors de la parapública vagin als domicilis per constatar que no es comet cap irregularitat i admeten que en les baixes tenen els seus propis agents, que fan algunes verificacions. També constaten que s’han incrementat les demandes de cobertura del 100% de la CASS.

No totes les empreses funcionen de la mateixa manera. En algunes el preu de les assegurances van en funció de la sinistralitat, d’altres en base a la despesa que es genera per la CASS. Pel que es veu, la visita per telèfon no satisfà les companyies i molt menys els pacients, alguns dels quals desconeixen que han de pagar.

DIAGNOSTICAR A TRAVÉS DEL TELÈFON

Les queixes també es troben a l’altra banda. És a dir, la dels pacients. Molts tràmits, com ara renovar una recepta caducada o una derivació, ara té el cost d’una visita, mentre que abans de la pandèmia els metges no cobraven aquesta gestió. Tampoc agrada que es facin diagnòstics de malalties únicament per la conversa entre metge i pacient a través del telèfon, sense que hi hagi una observació dels símptomes a la consulta i el sanitari pugui comprovar presencialment quin és el problema de salut.