Cinc taules temàtiques concreten 127 reptes de futur

El llibre 'Andorra: reptes de futur' s'ha presentat aquesta tarda en un acte que ha comptat amb la intervenció de la síndica general i presidenta del Comitè rector, Roser Suñé i la consellera general Susanna Vela, en representació del Comitè rector com a vicepresidenta, segons ha informat el Consell General en un comunicat.

L'obra recull els treballs de debat i reflexions sobre els reptes a què haurà de fer front la societat andorrana entre el 2021 i el 2050, que van tenir lloc entre els mesos d'abril i de juny de l'any 2021 i que va comptar amb 111 participants entre totes les sessions. Així, la publicació de la monografia engloba l'anàlisi i el recull de totes les reflexions generades en el marc de l'obra proposada per el Comitè rector d’Andorra: reptes de futur, format pel Consell General, el Govern d’Andorra i els set comuns sota la coordinació de l'Institut d’Estudis Andorrans —actualment integrat a Andorra Recerca + Innovació.

En aquest sentit, sota cinc taules temàtiques diferents s’han concretat 127 reptes, que s'han integrat en 34 grans reptes i s’han aportat més de 500 estratègies per fer-hi front. Les àrees de reflexió han estat: Relacions internacionals i desenclavament físic, Administracions públiques, Transició energètica, medi ambient i canvi climàtic, Transformació i diversificació econòmica, i Salut, benestar i solidaritat. També s’hi afegien tres temàtiques transversals: Educació, Justícia i seguretat i Finançament de l’estat. Així, la seva publicacióconcreta els reptes en deu propostes amb l'objectiu de tenir una anàlisi més acurada de les línies d’acció.

En aquest sentit, el primer repte ha estat "Definir el model de país" que, segons recull el document, va ser una de les idees més pronunciades al llarg de les taules de debat

i reflexió al voltant dels reptes de futur d’Andorra. De la mà d'aquest primer, es va establir el segon repte 'Relacionar-se amb un món canviant', veure cap a on va el món que ens envolta per així poder decidir de manera informada quina és la millor manera d’integrar-se en la societat internacional. El tercer repte era 'La gestió dels problemes públics', perquè transformar la manera com s’aborden els problemes públics sembla ser un objectiu compartit pels representants polítics, pels experts i per la ciutadania.

El quart repte i gairebé el més important perquè afecta tota la humanitat, és el canvi climàtic. "Perquè la seva afectació serà estructural itransversal, arribant a pràcticament totes les parcel·les de la nostra vida". En aquesta línia, un cinquè repte és el de la transició energètica, perquè "si el canvi climàtic és el problema a resoldre, la transició energètica concentra una bona part de les accions que calen per fer-hi front". Així mateix, lanecessitat d’una transició energètica també s’explica per l’esgotament dels combustibles fòssils i per qüestions geopolítiques.

El sisè repte és la transformació econòmica. El grup establia la necessitat d'aprofitar noves oportunitats globals i mutar l'economia andorrana que des de fa anys s'ha basat en el monocultiu turístic. Seguidament, l'envelliment de la població és un altre repte plantejat, tot i que inicialment no ho era, després es va considerar com a tal en el recull del llibre perquè es va concloure que s'haurà de fer-hi front en l’avenir de la societat andorranaamb una perspectiva de futur per mirar d’anticipar-se el màxim possible a la situació abans que esdevingui un problema.

En vuitè lloc, s'estableix el repte d'aconseguir un sistema integral de salut i benestar. Plantejada la pregunta 'De què depenen els nivells de salut i de benestar que pugui tenir una població com l’andorrana andorrana d’aquí a un quart de segle?' s'han establert els possibles eixos d'estudi per aconseguir aquest sistema integral. Seguidament s'estableix la mobilitat com a novè repte. Això es deua que és un dels tres elements que més han de millorar al país per a un 45% dels habitants, segons es recull del llibre.

Per últim, 'un país per viure-hi' ha estat el desè repte establert. Aquest darrer desafiament, que Andorra sigui o continuï

sent un bon lloc on viure, un lloc atractiu on viure, serà un indicador inequívoc de com s’estan resolent els altres reptes, destaca el document.