Amb la mirada a Melilla

"El dia del salt al matí tot eren restriccions, no ens podíem apropar enlloc, no podíem veure res. Ens havien avisat que hi hauria un salt a la tanca imminent, però no esperàvem que fos d’aquesta magnitud”, recorda Maria Guillamet. La cofundadora de Solidary Wheels era a Melilla quan el divendres 24 de juny, unes 2.000 persones van intentar saltar la tanca fronterera entre la ciutat autònoma espanyola i el Marroc. L’intent d'arribar a territori europeu per Melilla és freqüent, però aquest ha estat el més mortal ocorregut fins ara, amb almenys 37 morts i centenars de ferits, segons les organitzacions de la zona.

Tot i que la seva és una associació “relativament jove”, arran del comunicat de denúncia del que es coneix com la masacre de Melilla signat per diverses entitats que treballen sobre el ter-reny i que demanen una investigació dels fets i la identificació de les víctimes, Solidary Wheels ha estat posada en el focus. “Nosaltres tenim el privilegi de poder ser allà i observar totes les vulneracions que es cometen diàriament i documentar-les per poder fer una denúncia més directa tant política com social. El que va passar divendres és un fet sense precedents”, assenyala Guillamet. Aquest és un dels eixos de treball de l’associació que coordina l’andorrana. L’entitat, formada per un equip d’uns quinze voluntaris, treballa a Melilla en l’acompanyament jurídic de les persones en moviment i en la seva intervenció social “moltes de les persones estan en situació de carrer i intentem fer la seva estada el més agradable possible des d’un punt de vista horitzontal”, assenyala l’ordinenca. Tot i això, la majoria de l’equip es troba fora del terreny: “la nostra feina no és tant la d’assistenciar, fem una tasca més de suport i de xarxa d’allò que documentem”, explica.

Els inicis de Solidary Wheels són, però, uns altres: “vam començar dues persones que havíem estat en diferents contextos fronterers, vam recollir material i amb una furgoneta vam recórrer les fronteres europees per ajudar els desplaçats cap a Europa”, recorda la coordinadora.

D’aquell projecte que es va donar el 2018 i pel qual Guillamet va guanyar el premi Unicef Andorra 2019, les voluntàries es van projectar cap a la frontera del sud d’Espanya. “Treballant amb gent que coneixia molt bé el context migratori, ens vam adonar que no tothom sap que al sud d’Europa també hi ha una frontera que mata gent cada dia”, assenyala. El tracte que han rebut les víctimes ha portat les entitats a convocar concentracions per tot Espanya en homenatge als morts i en contra de les polítiques migratòries. “Hem de fer una anàlisi més completa de la situació i no decidir si acollir o no pel color de la pell. Tothom com a persona amb una certa ètica hauria de prendre partit”.