El TC no admet el recurs d'un interí al qual no es va renovar el contracte

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara d’un professor que va ser contractat pel ministeri d’Educació durant 12 anys mitjançant contractes successius de durada determinada sense que se l’informés d’un canvi de règim o de condicions contractuals i al qual no es va renovar el contracte, que li va vèncer el 31 d’agost del 2019. El professor havia estat onze anys eventual i no va ser renovat després del primer any com a funcionari interí.

L’home va presentar recurs al Constitucional després de la sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que va considerar dret a llei la no renovació del contracte de funcionari interí, després dels anys que va estar treballant com a eventual al ministeri d’Educació, i el no pagament d’una indemnització en la finalització del nomenament. La resolució del Superior desestimava l’apel·lació del professor contra la sentència de la Batllia, que no va tenir en consideració la demanda jurisdiccional presentada contra la resolució del Govern que confirmava la no renovació per part de l’Administració de la relació laboral de l’agent al centre de formació professional d’Aixovall en qualitat de professor tècnic del diploma d’ensenyament professional en secretariat multilingüe.

INTERÍ DES DE L’ANY 2008

El demandant va començar a treballar al centre l’1 de setembre del 2008 mitjançant un contracte de durada determinada, el qual va ser renovat fins a onze vegades en les mateixes condicions. En tots els casos la contractació va ser com a agent de l’administració de caràcter eventual. El darrer dels contractes es va subscriure l’1 de setembre del 2018 i preveia com a data de venciment el 31 d’agost del 2019. Amb posterioritat no va subscriure cap més contracte, tot i que al curs 2019-2020 va continuar desenvolupant les mateixes tasques, però en virtut d’un nomenament com a funcionari interí fins al dia 31 d’agost del 2020 que no va ser renovat pel ministeri.

El mestre va decidir recórrer les dues resolucions (la de la Batllia i la del Superior) al Constitucional en considerar que comporten un greuge discriminatori cap als treballadors que han suportat durant anys una concatenació de contractes temporals i comporta una ingerència imprevisible, arbitrària i desproporcionada dels seus drets, vulnerant diversos principis constitucionals com són la no irretroactivitat de les lleis restrictives de drets individuals i la seguretat jurídica, així com els drets a la propietat i al treball.

El recurrent al·legava al Constitucional que s’havia vulnerat igualment el seu dret a la jurisdicció en el seu triple vessant dels drets a l’accés a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i al procés degut, ja que en no haver-hi hagut cap notificació del canvi de règim contractual per part de l’Administració no va poder defensar els seus interessos en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de la funció pública.

Cal tenir en compte que en la sentència del Superior, la sala administrativa recordava que el mestre sí que va rebre a través d’un correu electrònic la notificació com a funcionari interí i que el fet de no signar-la va ser “possiblement perquè no volia reconèixer el canvi en la seva relació amb l’Administració” i que un cop es va complir la data del seu darrer nomenament, que era com a treballador públic de caràcter interí per al curs 2019-2020, i, a manca d’un nou nomenament, “l’agent va perdre aquesta condició”.

NO ADMISSIÓ A TRÀMIT

El Constitucional, un cop escoltades les diverses parts, considera que el recurs d’empara està mancat de contingut constitucional i per aquest motiu ha de ser declarat inadmissible a tràmit.