La borda de Ràmio vol ser l'epicentre revitalitzador del Madriu

El comú d’Escaldes-Engordany va inaugurar ahir la borda de Ràmio, un edifici del segle XIX que es troba al mig de la Vall de Madriu i que el comú vol convertir en un punt de trobada per dinamitzar-la. La cònsol major de la parròquia, Rosa Gili, va recalcar que aquesta reforma i l’activació de la zona esperen que suposi una mostra de la “escaldeïnetat” de la vall. Segons la cònsol, més enllà de les disputes que hi pot haver pel que fa a la gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, l’obertura al públic de la borda i les activitats de dinamització que s’hi portaran a terme “referma la voluntat del comú per impulsar i fer valdre la part d’administració única”, segons va comentar Gili. Va afegir també que “avui s’ha notat il·lusió de veïns de la parròquia, Ràmio sempre tindrà vida”.

La borda va ser construïda a mitjan segle XIX i l’activitat principal que s’hi duia a terme va ser la cria de cavalls i mules. Posteriorment, es va dedicar a la cria de vaques per extreure’n la llet fins que va quedar abandonada. Ara la família de cal Jecó l’ha llogat al comú, que la va reformar l’any passat.

Ara per ara, les activitats concretes que hi ha planificades per a l’estiu al nou equipament són les estades dels infants i adolescents dels casals d’estiu, rutes amb la gent gran i activitats de fotografia. Segons van afirmar des del comú, es vol ampliar aquesta oferta i assegurar-se que la borda es converteixi en el punt central des del qual pivoti l’oferta que té la vall. Gili va recordar que la zona també compta amb vies ferrades, rutes d’escalada i els rucs, per als quals s’han adaptat les instal·lacions de Ràmio.

El cap de Govern, Xavier Espot, i les ministres de Medi Ambient, Sílvia Calvó, i d’Afers Socials, Judith Pallarés, van assistir a la inauguració d’aquest espai reformat. Durant els parlaments, la cònsol major i veïns d’Escaldes van explicar la seva relació amb la borda i històries personals o dades curioses que podien explicar sobre l’espai. El mateix cap de Govern, com a escaldenc, va detallar que tenia una relació molt familiar amb zona i el refugi de Fontverd. Espot va recalcar que “el valor patrimonial d’aquest indret i el que explica de la nostra història és molt important”. Un reconeixement no només de l’entorn natural, sinó també dels costums i la vida quotidiana que es vivia en un llogaret aïllat en un dels punts més remots del país.

La vall del Madriu va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2004, una condició que s’ampliaria l’any 2006.

REPORTATGE

Un indret històric i salvatge La borda Ràmio apareix per primera vegada en un mapa a final del segle XIX, cap al 1870. Aquest és el primer registre documental que se’n té, però els historiadors calculen que devia ser construïda a mitjan segle. Per tant, s’estima que va ser construïda fa 170 anys aproximadament. En aquell període hi va haver un creixement de la demanda de mules i cavalls, sobretot a Catalunya. El més probable és que es construís l’edifici per criar-hi aquests animals. Aquesta borda va ser un espai de cria primer de cavalls i mules i, posteriorment, al voltant del tombant del segle XIX al XX els seus propietaris passarien a dedicar-se a la pastura de vaques quan va baixar la demanda de cavalls i els ramaders van acordar que podrien portar llet andorrana a la Seu d’Urgell. Per aquesta raó, la borda es va adaptar per criar i munyir vaques. Finalment, va quedar abandonada a final del segle XX amb la modernització del país. La vida d’aquest edifici explica una part de l’evolució del país els darrers 150 anys. El pas de la ramaderia com a base de l’economia al turisme i fins i tot els canvis en la demanda de la ramaderia i la cria d’animals fa 100 anys deixen un testimoni de la vida a Andorra. És remarcable també la supervivència dels habitants de la borda fa 150 anys. Amb hiverns molt llargs i pocs recursos. La consellera Magda Mata va remarcar el mèrit de ser autosuficient i el respecte per la muntanya que suposava viure en un entorn que podia resultar molt hostil. Va afirmar que “en aquesta vall hi ha un preciós equilibri entre la naturalesa i l’ésser humà”. Va afegir també que hi ha un microcosmos que ha fet que qui hagi viscut en aquesta vall hagi aprofitat de manera sostenible els recursos de la muntanya, un fet que té un valor incalculable.