Les associacions reclamen un canvi d'ubicació de la UCA

Un espai per tractar persones amb addiccions necessita discreció. I això, segons la presidenta de l’Associació Projecte Vida, Eva Tenorio, és el que no ofereix en aquests moments la Unitat de Conductes Addictives (UCA). “No està emplaçada en un lloc discret”, denunciava aquesta setmana Tenorio. “Es troba a la quarta planta de la clínica de Meritxell i, per accedir-hi, els pacients han de passar per davant d’altres consultes externes. Tot-hom et veu”, assegurava. En aquest sentit, proposava reubicar la unitat a la tercera planta del centre hospitalari, concretament, on hi ha precisament el Centre de Salut Mental.

Aquesta és tan sols una de les reclamacions que les associacions Projecte Vida, l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Andorra (AFMMA) i l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc (ADJRA) van exposar a principi d’aquesta setmana a la majoria parlamentària. Una sèrie de demandes que les entitats, de manera consensuada i després de la celebració de diverses reunions, han recollit i entregat en un document de vuit punts amb la voluntat d’aconseguir una millora de certes mancances del sistema sobre qüestions de salut mental. “Nosaltres ens enfoquem en les addiccions i treballem per garantir la privacitat del pacient”, puntualitzava Tenorio. “També creiem que s’haurien de fer més campanyes de sensibilització i conscienciació sobre l’estigma de la salut mental”, comentava. En aquest sentit, els grups parlamentaris de la majoria ja es van comprometre aquest dilluns a entrar a tràmit com a proposta d’acord el primer i el punt més prioritari del document, que fa referència als ingressos de menors d’edat per trastorns mentals i addiccions perquè siguin coberts per la CASS. Una qüestió que, segons la majoria, hauria de quedar resolta en un termini de dos mesos. “Estem contents”, assegurava Sandra Cano, presidenta de l’ADJRA. “Feia temps que insistíem en el fet que era discriminatori que un pare d’un fill amb una malaltia mental s’hagués de fer càrrec de grans despeses mensuals”, comentava mentre recordava que aquests ingressos en centres de França o d’Espanya tenen uns costos molt elevats i, a més, són estades que solen durar més de tres mesos. “Tres famílies s’han vist obligades a demanar-nos ajuda darrerament perquè no es podien fer càrrec dels costos per elles mateixes”, denunciava Rosa Lluís, de l’AFMMA. Per altra banda, Tenorio destacava que és un primer pas important ja que, fins ara, les ajudes per addiccions depenien directament d’Afers Socials. “Fins ara, una addicció es considerava un problema social i, aquest fet, n’emfatitzava l’estigma”, detallava. “Si no ho tractem des de l’Estat com una malaltia, no arribarem enlloc”, deixava clar.

Segons les portaveus de les associacions, els consellers dels grups de la majoria es van comprometre aquesta setmana a donar resposta a aquestes peticions en un termini d’un any. Entre altres, les entitats reclamen una escola terapèutica perquè els menors puguin rebre tractament al mateix país o una ampliació de la quarta planta de l’hospital perquè cada col·lectiu, en funció de l’edat i del tractament, pugui disposar del seu propi espai.