El comerç haurà de 'promocionar' productes a punt de caducar

La llei d’economia circular fa un pas més en el concepte de la gestió de residus. Ja no es tracta de tractar-los, de reciclar-los, ara es tracta de reduir-los al màxim. Per això la llei, aprovada el 30 de juny passat, posa les bases per facilitar un nou model de consum. El nou marc normatiu –pendent de la publicació al BOPA, que n’implicarà l’entrada en vigor– incideix, per exemple, en la lluita contra el malbaratament alimentari. El ministeri de Medi Ambient no té dades concretes de l’abast de la problemàtica al país, però la llei fixa un objectiu concret, reduir-la a la meitat el 2030, per tant, s’elaborarà un sistema d’indicadors per monitoritzar el compliment d’aquesta fita. Malgrat que s’ha de fer un pla específic, el text ja fixa algunes obligacions a les quals els sectors concernits s’hauran d’anar adaptant. Per exemple, estableix que no es pot eliminar un producte si encara és apte per al consum humà. Per tant, els centres comercials hauran de disposar d’un espai on el comprador podrà trobar productes a punt de caducar o de la data de consum preferent a un preu més econòmic perquè, va exposar la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, això “farà que no aniran a l’eliminació, perquè la gent tindrà ganes d’adquirir aquests productes, i anirà acompanyat d’una campanya de sensibilització entorn del que representa el concepte de consum preferent, que vol dir que encara es pot consumir”. També s’apunten altres fórmules, com ara la col·laboració amb bancs d’aliments. “Hi haurà tota una sèrie de fórmules que s’hauran d’implementar abans de destruir o eliminar aquest producte, que només serà possible si ja no és apte per al consum humà”, va insistir Calvó. En el cas dels restaurants, el client que vulgui endur-se el menjar que li hagi sobrat ho haurà de poder fer i l’establiment li facilitarà l’envàs.

Una aplicació gradual

Un objectiu a assolir també és la reducció de l’aigua envasada i si un client d’un bar o un restaurant demana aigua de l’aixeta també se li haurà de proporcionar. Tot un seguit de canvis d’hàbits per als quals el ministeri espera una bona acollida dels sectors concernits: “vam treballar molt la llei amb els sectors econòmics i vam trobar una bona rebuda, per tant, vull entendre que no serà gaire complicada d’implementar”, va assenyalar la ministra. Serà una aplicació gradual que es materialitzarà en un full de ruta a definir per “anar implementant al llarg dels anys el que preveu la llei”.

Allò que serà d’afectació més imminent serà la prohibició de plàstics d’un sol ús que tinguin una alternativa respectuosa amb el medi al mercat. “Les properes setmanes” s’aprovarà un decret amb tot allò que es probibeix –per exemple, plats o gots de plàstic– i els establiments disposaran de mig any per adaptar-s’hi, per permetre’ls esgotar els estocs. També és imminent l’aprovació del reglament d’ajuts econòmics a les empreses per contribuir a aquest impuls de l’economia circular. Hi ha una partida reservada de 150.000 euros.

L’aposta per l’economia circular ha de tenir un impacte en la producció de residus. Es treballa en un nou pla nacional que fixarà les directrius fins al 2035, però la llei recentment aprovada amb l’aval de tota la cambra parlamentària ja indica que el reciclatge ha d’arribar al 65% del tot allò que es produeix i que s’ha d’engegar la recollida selectiva de la matèria orgànica. Ara es recull als grans centres comercials i en una setantena de grans productors i es porta a una planta de la Seu d’Urgell. Els passos següents –amb un calendari que fixarà el pla nacional– serà la recollida a tots els grans productors per més endavant generalitzar-lo a la ciutadania. I “s’analitza si implementem un sistema de tractament aquí” d’aquestes deixalles. La ministra va defensar que la planta de tractament de la Comella s’anirà adequant a aquests objectius. “És un centre industrial, es pot adaptar, mai no serà un fre als objectius de recollida selectiva”, va defensar.

CLAUS

1 Reduir a la meitat el malbaratament

L’objectiu és que el 2030 el malbaratament alimentari es redueixi a la meitat. S’elaborarà un sistema d’indicadors per monitoritzar la xifra.

2 Llistat de plàstics d’un sol ús prohibits

És la conseqüència més imminent de la llei. Aviat es definirà el que es prohibeix, però es deixa marge als establiments per acabar els estocs.

3 Més reciclatge, sumar la matèria orgànica

El 2035 el percentatge de recollida selectiva haurà d’arribar al 65% i s’hi ha d’incorporar la de la matèria orgànica. Primer, però, es farà amb grans productors.

NOVA VIDA PER ALS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

L’economia circular també ha de tenir impacte en la generació de residus del sector de la construcció. Fins ara la legislació considerava residus terres i pedres i fixava l’obligació de dur-los a un gestor autoritzat. Ara la directriu passa perquè es puguin recuperar i reutilitzar. Un canvi de concepció que ha de contribuir també a pal·liar problemàtiques com la que s’està vivint ara pel tancament del dipòsit de Beixalís. “Serà positiu, perquè has de mirar d’evitar al màxim el residu que va a eliminació, a l’abocador”, va indicar Calvó, una feina que ja s’haurà de preveure en el projecte constructiu o quan s’hagi d’enderrocar un edifici. “La llei ha de poder incidir en aquesta problemàtica que tenim ara per aquest volum de terres i pedres”, va manifestar.