Una dona avançada al seu temps

Va ser la primera dona de posar-se uns esquís a Andorra, era amazona, muntava a cavall..., així era la Maria Lluïsa de Riba, una dona espectacular i avançada en el seu temps. D’aquesta manera, Núria Gras i Josefina Porras presentaven la figura de La Senyoreta, l’ordinenca que s’ha acabat convertint en el centre del seu primer llibre conjunt. “Vam anar a veure l’exposició Una mirada interior a L’Era del Raser d’Ordino i, de seguida, ens van cridar l’atenció moltes fotografies seves”, relatava Por-ras. “Ens va captivar i vam decidir que escriuríem la seva història a quatre mans”, afegia. Així va ser com Gras i Porras, que ja es coneixien prèviament d’haver creat juntes l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (ATIDA), van tornar a unir esforços per fer reviure el record d’aquesta dona. Ara, tres mesos després de la bona rebuda que va tenir la primera edició, les dues escriptores en presenten una segona, amb pròleg de l’historiador Jordi Guillamet. “Ell mateix cita que es tracta d’un relat necessari i que ha vingut a omplir un buit de la nostra historiografia, ja que explica molt bé una època i una Andorra que ja no existeixen”, comentava Porras tot assegurant que s’han complementat bé a l’hora d’escriure a quatre mans. “Nosaltres hem volgut dedicar el llibre a Ordino perquè, sense la col·laboració de moltes persones, aquest llibre no s’hauria pogut fer”, assegurava Gras. De fet, les dues escriptores expliquen que, per documentar-se, s’han nodrit tant del fons bibliogràfic de Casa Rossell -facilitat per Patrimoni-, com d’entrevistes que han dut a terme a persones que van arribar-hi a mantenir contacte. “Ens vam començar a interessar per la correspondència que rebia i vam començar a incloure fragments de cartes al llibre”, relatava Porras. “També vam parlar amb gent que la va conèixer i que ara deu tenir uns 90 anys”, deia mentre destacava que un dels valors més importants d’aquest llibre és el recull de la memòria popular. “Els veïns que la van conèixer són els únics que poden explicar-ne anècdotes”, assegurava, tot recordant que la Senyoreta havia mort l’any 1993. “El llibre explica costums que s’han perdut, com el bon veïnatge, i penso que això és molt enriquidor”, afegia.

Maria Lluïsa, tal com expliquen Gras i Porras, va ser l’última hereva de Casa Rossell d’Ordino, una de les cinc famílies més importants del segle XX al país, juntament amb la casa Areny-Plandolit. La particularitat de la seva història, però, està que va trencar els esquemes del model de la casa i del patrimoni familiar a Andorra. “Ella va decidir no casar-se i tampoc no va nomenar cap hereu. I això és important, perquè no era habitual en aquella època”, relatava Porras tot destacant el pes del patriarcat d’aquell moment. “Llavors, la hisenda pública va rebre l’herència més gran que mai ha rebut Andorra”, destacava Porras.

Gras i Porras van avançar que ara es troben començant un altre projecte en format llibre que veurà la llum en un futur proper.