La CASS estudia entrar al fons de l'habitatge

El Govern segueix avançant per crear mesures que ajudin a pal·liar la difícil situació del mercat de l’habitatge. Ho fa, però, a un pas lent i buscant socis en tots els sectors. Durant la presentació del reglament del Fons de l’Habitatge, el ministre de Finances, Eric Jover, va confirmar que s’està negociant amb el fons de reserva de jubilació de la CASS perquè aquest dugui a terme una aportació i pugui entrar al fons com un soci més. En aquest sentit, ahir el titular de Finances va confirmar que Andorra Telecom i el comú d’Andorra la Vella, conjuntament amb el mateix executiu, seran els tres primers socis d’una societat que ha de servir perquè l’Estat pugui arribar a acords amb propietaris que estiguin disposats a fixar preus de lloguer més assequibles, a canvi de tenir garantit el pagament de les mensualitats, el manteniment del pis i, fins i tot si és necessari, una reforma per rehabilitar l’habitatge.

Creació d'una SICAV

Tant el ministre de Finances com el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, van presentar el reglament que marcarà les passes d’aquest fons que no estarà operatiu fins a la tardor. “Els estatuts estan pràcticament llestos, ara el que cal és decidir el prospecte de les inversions; jo crec que a principis de tardor podem tenir un primer projecte a treballar”, assenyalava ahir Jover. El nou text, que va ser aprovat en la darrera sessió del consell de ministres, regula la creació d’una Societat Anònima d’Inversió de Capital Variable (SICAV), amb un capital social mínim d’1,25 milions, a la qual Andorra Telecom aporta 10 milions d’euros i el comú de la capital aporta els terrenys on es construirà el projecte de la Borda Nova. La companyia de telecomunicacions comptarà només amb drets econòmics, és a dir, que no tindrà capacitat de decisió en el consell d’administració del fons, mentre que el Govern només comptarà amb drets polítics, és a dir, que renuncia als possibles beneficis del fons perquè aquest tingui més capacitat d’inversió, segons va detallar Jover. En el cas del comú d’Andorra la Vella, així com en el cas d’una possible entrada de la CASS al fons, encara s’ha d’acabar de decidir. “La porta està oberta fins al moment de plasmar-ho en els estatuts; nosaltres sacrifiquem el rendiment que podríem treure per poder afavorir encara més la inversió del fons, tot i que també es pot trobar una figura intermèdia.” Pel que fa a l’entrada de possibles privats que busquin rendiment del fons, el titular de la cartera de Finances va apuntar que “no es preveu l’entrada d’inversors privats, sinó que aquests entrarien mitjançant la cessió del seu habitatge o edifici per al lloguer assequible”. Precisament, el ministre d’Habitatge va confirmar que ja s’han dut a terme “els primers tantejos” amb possibles interessats a oferir el seu edifici o habitatge al fons. “Una de les característiques que ens arriben són habitatges o edificis que cal rehabilitar, són propietaris que no tenen capacitat de fer aquesta rehabilitació i que estarien disposats a fer aquesta cessió”, va explicar Filloy.

Com un organisme d’inversió col·lectiva (OIC), el fons estarà obligat a presentar els comptes anuals davant l’Autoritat Financera Andorrana. Tanmateix, el Govern ha decidit que el Tribunal de Comptes també tingui un paper de supervisor sobre l’activitat financera del fons, a més de l’auditoria externa que per reglament s’obliga a realitzar de forma anual.

CLAUS

1 Creació d’una sicav per al fons de l’habitatge

Per a la constitució del fons de l’habitatge es constitueix una SICAV amb participació de tres socis, inicialment, i un capital social mínim d’1,25 milions d’euros.

2 Socis amb drets econòmics i drets polítics

El Govern només tindrà drets polítics a la societat i renuncia a treure’n un rendiment, mentre que Andorra Telecom no tindrà poder de decisió en les polítiques de la SICAV.

3 Aportacions inicials al fons diverses

El comú d’Andorra la Vella aporta els terrenys de la Borda Nova, mentre que Andorra Telecom fa una aportació de 10 milions d’euros per formar part del fons.

4 Control de l’afa i del tribunal

de comptes

A més de l’Autoritat Financera Andorrana i d’una auditoria externa, el reglament també preveu que el Tribunal de Comptes revisi els números anuals de la societat.

5 L’entrada de privats no es contempla

El Govern no preveu l’entrada de privats amb capital, sinó que només ho podrien fer amb la cessió d’edificis o habitatges que es destinarien a lloguers assequibles.

EL COST DE LA BORDA NOVA L'ASSUMIRÀ GOVERN

D’altra banda, el ministre de Finances va confirmar que l’executiu es farà càrrec, inicialment, del cost del projecte de Borda Nova, pressupostat en uns 16 milions d’euros, amb l’objectiu de donar capacitat de maniobra al mateix fons i no hipotecar la seva capacitat d’inversió en altres projectes que puguin sorgir. Tanmateix, Jover va detallar que això no implica que les últimes fases del projecte no les pugui acabar assumint el fons, ni tampoc que el Govern acabi realitzant la gestió dels habitatges, sinó que es preveu una cessió.