L'AREB dona 79 dies al miler de clients de BPA per regularitzar-se
Posa com a data límit el 30 de setembre per presentar la documentació que avali la legalitat de les seves operacions
Silvia Cunill
La liquidació de Banca Privada d’Andorra s’acosta a la fi. L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha tancat la data límit per la regularització dels clients que encara continuen en l’entitat i que fins ara han estat considerats com a Clients No Traspassables. En un acord publicat en l’edició d’avui del BOPA, l’agència els atorga fins el 30 de setembre per presentar la informació i documentació que considerin necessària per recuperar els seus actius.
Un cop superada aquesta data, si la informació no s’ha lliurat o la que s’ha aportat no permet concloure que l’operativa dels comptes no té cap relació amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme el client no podrà disposar dels comptes o actius financers. Actualment només continuen a BPA un miler de clients, que representen un 4% dels que tenia l’entitat en el moment en que es va dur a terme la intervenció .
El procediment de resolució de BPA es va iniciar el juny del 2015 i es va basar en la nova llei de reestructuracions bancàries, aprovada pocs dies abans i inspirada en les directives comunitàries. El pla es fonatmentava en la separació dels actius i passius de BPA considerats legítims després del procés de revisió de cada client realitzat per experts independents en matèria de blanqueig. L’anàlisi dels comptes i els seus titulars va ser realitzat per PricewaterhouseCoopers que al llarg dels últims set anys ha avaluat 15 milions de transaccions de 37.000 comptes i 60.000 documents suplementaris aportats pels clients.
El traspàs de clients a Vall Banc, el banc pont constituït per l’AREB, havia de ser aprovat pel Consell d’administració de l’AREB. En total es van produir tretze grans acords de regularització entre el 10 d’octubre del 2016, data del primer, i el 4 de juliol d’aquest 2022. L’AREB destaca en la resolució d’una entitat exigeix establir les mesures necessàries per mantenir les funcions essencials de l’entitat, evitar repercussions negatives al sistema financer, protegir els fons públics i protegir els dipòsits dels clients i els seus actius i fons.
La resolució d’avui, firmada per la presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, fa un històric de la crisi de BPA per contextualitzar i argumentar-la jurídicament. L’origen es remunta a la nota publicada el 10 de març del 2015 per la unitat d’intel·ligència financera dels Estats Units, la FinCEN, que va emetre una nota que relacionava BPA amb el blanqueig de capitals i proposava la seva exclusió del sistema financer nord-americà. Com a resultat d’aquella declaració la capacitat operativa de l’entitat va quedar bloquejada a l’exterior i amenaçava amb contagiar la resta del sistema bancari andorrà, fet que va motivar la intervenció pública de l’entitat.