La diferència de nom entre unions civils i religioses pot arribar al TC
Els socialdemòcrates deixen la porta oberta a recórrer el text davant de l’Alt Tribunal per una qüestió de terminologia
Un moment de la sessió extraordinària d'ahir al Consell General.
Un dels textos més importants de la legislatura, la proposició de llei qualificada de la persona i de la família, va rebre ahir el suport del conjunt del Consell General. La unanimitat, però, al voltant d’aquesta llei, que suposa l’actualització i modernització del dret andorrà que es va iniciar fa dues legislatures, no va ser total. I és que el grup socialdemòcrata va demanar que es votessin de manera separada dos articles, el 77 i el 91, i els seus sis consellers van votar-hi en contra. Aquests articles diferencien entre casament civil i matrimoni canònic (fet per l’Església), un aspecte que no agrada als socialdemòcrates, que així deixen oberta la porta a demanar un pronunciament del Tribunal Constitucional, tot i que no s’ha pres una decisió.
Més enllà d’aquest punt de discrepància, les formacions polítiques van coincidir en els avenços que suposa la nova normativa. El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va ressaltar que la llei suposa “un pas endavant en la codificació del dret civil”. En aquest mateix sentit, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, va subratllar que “avui votem una llei per a tothom, que ens inclou a totes i tots, una llei d’un país modern que vetlla pel lliure desenvolupament de la ciutadania i basa el seu èxit en el nucli d’organització més primordial, la família, amb tota la seva diversitat”. Enseñat va destacar alguns dels canvis que introdueix al Codi de Família, com és que totes les unions civils de persones del mateix sexe i els matrimonis civils de persones de diferents sexes quedaran englobades sobre la denominació de casament civil. A més, es fixa un sistema de separació i divorci no causal i sense temps d’espera, la custòdia compartida dels fills menors i la compensació econòmica per raó de treball per al cònjuge que ha treballat a casa. La nova llei suposa una millora per a les persones amb discapacitat, ja que se’ls garanteix l’exercici dels seus drets, i regula el canvi de nom i de gènere de les persones trans. La consellera del PS Judith Salazar va indicar que havia estat “anecdòtic” el que havia separat els grups en relació a aquesta llei, que va titllar de “garantista, moderna i consensuada”. Per la seva banda, el conseller de Terceravia Joan Carles Camp va ressaltar la tasca de compilació feta i la consellera no adscrita Carine Montaner va dir que “guanyem moltíssim” amb el text.
CANVIS
1. Una única denominació: casament civil
El nou Codi de Família elimina la diferència terminològica entre les unions civils de persones del mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent.
2. Introducció del divorci no causal
La nova regulació aprovada inclou un sistema de separació i divorci no causal, sense necessitat de buscar culpables de la crisi de parella ni la necessitat d’acreditar un temps d’espera.
3. Compensació pel treball a casa
La llei preveu el dret de compensació econòmica per raó de treball, pensat per al cònjuge que ha treballat a casa sense retribució, ja sigui cuidant els fills o un familiar dependent.
4. Canvi de nom i gènere de les persones trans
El text regula el canvi de nom i de gènere de les persones trans, acabant d’aquesta manera amb uns situació que els grups entenien que no era normal ni justa per a un país que es vol modern.
TERCERAVIA, EN CONTRA DE LA LLEI SOBRE EL SECTOR PRIMARI
El sector primari necessitarà cada vegada més ajuts per poder sobreviure. Per aquesta raó, s’ha elaborat el projecte de Llei per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola. Tots els grups parlamentaris es van mostrar d’acord amb l’excepció de Terceravia, que va votar-hi en contra. L’objectiu, segons la ministra d’Agricultura, Sílvia Calvó, és potenciar la diversificació d’aquest sector, garantint-ne la supervivència i el relleu generacional. Així, per exemple, es fixa que els ajuts s’incrementaran anualment en funció de l’IPC i que les instal·lacions agràries es podran destinar també a l’agroturisme. Tal com va detallar la consellera demòcrata Berna Coma es modifiquen fins a nou textos legislatius per afavorir nous cultius i facilitar les activitats complementàries, entre molts altres objectius. Els socialdemòcrates es van mostrar a favor del text, tot i admetre que no és massa precís en alguns aspectes i, en aquest sentit, el conseller Joaquim Miró es demanava si s’haurien acomplert les expectatives que el sector té dipositades en aquesta llei. El projecte no ha agradat gens ni mica a Terceravia, que no hi veu més que “bones intencions”, quan el que necessita el sector són ajudes concretes. “Si no es troba un cultiu alternatiu al tabac, el sector primari no és viable”, va manifestar el conseller Joan Carles Camp en nom d’aquest grup. Per la seva banda, la consellera no adscrita Carine Montaner va insistir que cal ajudar aquesta activitat i va recordar que el tabac té data de caducitat.