Vives demana més habitatge social i frenar l'especulació immobiliària

Joan-Enric Vives va fer ahir un repàs de l’actualitat del país en una entrevista concedida al programa Ara Andorra de l’emissora Cope Catalunya i Andorra, durant el qual se li va demanar per la mancança d’habitatge a Andorra. Vives va lamentar la falta de pisos que siguin assumibles inclús per a un “sou mitjà” i va apostar per fer més habitatge social, però també per emprendre mesures contra l’especulació immobiliària. Va admetre, però, que aquestes dues no són les úniques solucions d’un problema que va assenyalar que és complex i del qual el preocupen especialment les conseqüències, com ara que “no pot ser que una parella jove, un noi, una noia, no trobin un habitatge assequible”. Vives va lamentar que es construeix, però “per a grans grups d’inversió immobiliària” i que el resultat és que “el mercat no oscil·la d’una manera natural, sinó especulativa”.

El copríncep episcopal va abordar també les conseqüències de la pandèmia, destacant el creixement de l’endeutament públic per ajudar empreses i treballadors afectats per la crisi sanitària i va lamentar que les conseqüències persisteixen amb un empobriment de la població que ara s’agreuja amb l’escalada de la inflació. “Hi ha més famílies que ens venen a demanar ajuda, famílies que no havien vingut mai” i va assenyalar que són tant nacionals com immigrants.

Vives va defensar tots els avenços que ha fet el Principat en transparència i política fiscal i va destacar la recent inclusió al Fons Monetari Internacional (FMI) o les negociacions per assolir un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Sobre la càr-rega impositiva més baixa al país, va recordar que “Andorra és un país lliure, i creiem que cal posar algun incentiu”.

L’arquebisbe d’Urgell també va ser qüestionat per les paraules durant l’aplec encampadà de Sant Romà de Vila en què va demanar “no fer invents” amb el Codi de família. Vives va explicar que va fer una defensa “de la família i la vida com a bisbe i com a catòlic” i que el que va demanar és que, per a la “tranquil·litat” dels votants, els partits s’haurien de cenyir a allò que posen als seus programes electorals.