eleccions generals
Espot anunciarà al Consell que es presenta a la reelecció
El cap de Govern ho anunciarà oficialment durant el debat d’orientació política que se celebrarà el 12 i 13 de setembre
La precampanya electoral començarà el 12 de setembre vinent. És el dia en què Xavier Espot anunciarà davant el Consell General en el marc del debat d’orientació política que es presenta a la reelecció com a cap de Govern. Tot i que a les files de Demòcrates i a la resta de formacions polítiques es donava per descomptat que seria el candidat de DA, Espot ha repetit l’estratègia de fa quatre anys; ho ha demorat i s’ha volgut esperar a una de les cites essencials del calendari polític i fer-ho en un lloc tan solemne com Casa de la Vall. El fet de mantenir la incògnita sobre el seu futur fins a pocs mesos de les eleccions li permetrà més llibertat de moviments a l’hora de confeccionar la llista nacional i les parroquials. El líder de DA surt com a favorit per endur-se la victòria a les pròximes generals que se celebraran el primer trimestre de l’any vinent, però la trencadissa de Liberals i l’aparició de la plataforma Concòrdia han sacsejat els plans electorals de la formació taronja. En un escenari polític en recomposició les possibilitats d’elaborar llistes parroquials amb altres formacions s’han complicat. Algunes parròquies no en volen ni sentir a parlar, d’una llista amb liberals, i no és evident amb quina facció s’ha de pactar. En funció del territori en prefereixen una o l’altra. La candidatura nacional està pendent de determinar la posició dels barons de DA i el lloc dels representants de CC de la Massana amb els quals han tancat el pacte. Si Marsol vol, serà la dos d’Espot que veurà confirmat el lideratge en un congrés extraordinari tal com determinen els estatuts del partit. Un mer tràmit.
Rosa Gili i Concòrdia
L’equilibri de forces tradicional amb liberals a la dreta, Demòcrates al centre i el PS a l’esquerra ha saltat pels aires aquesta legislatura amb la decisió de Josep Pintat de fundar un altre partit conservador (Terceravia), la sobtada renúncia de Rosa Gili de les files socialistes, el trencament de Liberals i l’aparició de Concòrdia. La cònsol d’Escaldes és la figura clau per reordenar-lo si fa el pas endavant i torna a primera línia de la política nacional. Gili guanya eleccions i contra pronòstic, però no té estructura. Concòrdia i Acció per Andorra (els escindits liberals) necessiten un líder amb cartell electoral. Cerni Cairat, un dels impulsors del nou moviment, s’està forjant un nom a Sant Julià des del comú però a hores d’ara poca cosa més i els escindits no tenen prou reconeixement popular a excepció de Marc Magallón. La unió Gili, Pallarés, Cairat és molt complicada però no impossible. Les sinergies i recorregut són evidents. Les possibilitats de recollir els vots de la bossa d’electors desencantats que busquen opcions alternatives a banda de l’abstenció són enormes. A nivell parroquial, Gili assegura la implantació a Escaldes, els escindits a la Massana i Encamp i Cairat a Sant Julià. Gili i Cairat des del comú i Pallarés i Costa des del Govern i el Consell garanteixen la visibilitat.
Damnificats
Les principals víctimes en el supòsit que la plataforma arribés a quallar serien els socialdemòcrates. Es disputarien amb lleugeres correccions als extrems el mateix espai polític i si el PS tenia difícil vèncer en alguna parròquia, amb la hipotètica entrada de la nova força sembla impossible. Encara que per la falta de temps s’avancin o no les generals, la falta d’estructura orgànica, sobretot de Gili, no sembla que el lideratge de l’esquerra hagi de perillar pels de López. Però en la següent legislatura no està tan clar que el PS pugui evitar el sorpasso. No serien els únics damnificats. DA també se’n resentiria i la prova és que Espot comença a situar al centre del debat el model de creixement, el veritable cavall de batalla de Concòrdia. La situació de Bartumeu és més complicada perquè SDP s’ha cronificat en una força extraparlamentària i li queden poques opcions. El paper d’outsider de Carine Montaner quedaria molt debilitat.
La línia vermella de Pintat
Terceravia no acaba d’arrencar i més enllà de Sant Julià és irrellevant. Josep Maria Cabanes, el líder liberal tot i que només sigui de portes enfora, ha donat la mà a Josep Pintat per concórrer junts a les eleccions. Però Pintat ha posat una condició innegociable: no vol cap contacte amb Gallardo, perquè no és l’únic que no creu que deixa la política. En el cas que cap força sigui capaç de tancar un pacte anirem a unes eleccions amb set llistes nacionals: DA, PS, Terceravia, Liberals, Acció per Andorra, Concòrdia i la força que lideri Montaner.
LES SET PATATES CALENTES
La pandèmia de la Covid i la crisi de BPA han marcat aquesta i l’anterior legislatures. La vinent serà tant o més complexa sense que faci falta que succeeixin situacions inesperades. Sobre la taula hi ha la problemàtica de l’habitatge, trobar una sortida al conflicte social de l’avortament i en conseqüència l’encaix del Coprincipat, tancar l’Acord d’associació amb la UE, impulsar la recuperació econòmica, la reforma de les pensions i el model de creixement. Un panorama que demana molt diàleg i més consens.