Una associació sosté que Pegasus està en telèfons andorrans

Una associació espanyola que actua com a acusació particular en el cas de l’espionatge a Espanya amb el programa Pegasus assegura que té indicis que també s’ha utilitzat a Andorra i que diversos telèfons han estat hackejats per aquest programa espia israelià, que només està disponible per a països amics de l’estat hebreu. Un gran nombre de lletrats d’Andorra s’han vist sorpresos per un missatge al correu electrònic de l'Associació per a la Prevenció i Estudi de Delictes, Abusos i Negligències en Informàtica i Comunicacions Avançades (Apedanica), en el qual es demana la col·laboració “per identificar espiats pel sistema Pegasus i contactar amb tots els que puguin tenir interès a documentar i enjudiciar l'espionatge dels seus smartphones”. L’associació és present com a acusació popular a la causa on investiga el presumpte espionatge al president del Govern, Pedro Sánchez, i als seus ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska.

Apedanica menciona que en la querella s’explica que amb el sistema de l'israelià NSO Group s’ha espiat jutges i fiscals. És curiós el nom que rep el correu: “Buscant advocat a Andorra des de Madrid per a espiats per Pegasus Policial il·legal.” La majoria dels lletrats andorrans consultats pel Diari no han donat més importància al missatge, si bé algun sí que ha manifestat la seva intenció de fer revisar el seu telèfon mòbil per tenir la certesa que està net de qualsevol virus.

S’afegeix que es tracta d’un correu confidencial per buscar “un advocat que comprengui els annexos i conegui possibles espiats a Andorra, amb números de telèfon andorrans, víctimes del sistema Pegasus de NSO Group”.

L’entitat comenta que desconeix que cap advocat d’Andorra hagi denunciat espionatge il·legal mitjançant Pegasus, i alhora afirma que té “la certesa” que s’ha espiat telèfons a Andorra i de ciutadans andorrans “pel que agrairem la difusió dels annexos i de tot el que segueix ja enviat a dues fiscalies i a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades”. Els annexos es refereixen a les diferents comunicacions amb entitats i institucions relacionades amb aquest escàndol a Espanya, amb un programa que també es va utilitzar contra polítics independentistes i els seus advocats.

L’Audiència Nacional va admetre dues acusacions populars en la causa –l’Associació per a la Prevenció i Estudi de Delictes, Abusos i Negligències en Informàtica i Comunicacions Avançades i de l’Associació de Juristes Europeus Pro Lege. El jutge José Luis Calama va admetre la querella amb l’oposició de la Fiscalia, condicionada al pagament d’una fiança de 10.000 euros.