La nena del vel no tornarà a l'escola i farà classes a casa

La nena andorrana de família musulmana que no va anar a l’escola el curs passat pel vet al vel tampoc ho farà el curs vinent. La nena no ha canviat d’opinió i es nega a anar a classe si no pot fer-ho amb el vel, per la qual cosa des del seu entorn es reclama que el ministeri d’Educació adapti un model d’ensenyament a domicili que sigui equiparable al sistema reglat o presencial i que no es limiti únicament a donar deures i després revisar-los o aclarir els dubtes.

Després de l’aprovació de la llei que prohibeix l’exhibició ostentosa de qualsevol símbol de caràcter religiós, l’executiu ha d’elaborar ara un reglament que estableixi els mecanismes per a una educació no presencial, i les previsions són que no serà fins a l’octubre, com a molt aviat, quan aquests textos estaran llestos.

Educació i Afers Socials van proposar aquesta sortida a la família davant la negativa de la preadolescent a anar a classe sense el vel, un fet que va generar molta polèmica el curs passat, que va acabar a la Batllia i que va forçar l’executiu a legislar sobre aquest tema per tenir una base sòlida quan es denega l’entrada a un alumne, ja que el batlle va dictaminar a favor de la noia considerant que s’havien vulnerat els seus drets.

La història es repeteix. Res ha canviat i el Govern es veu obligat a oferir l’ensenyament telemàtic, una possibilitat que ja estava contemplada a la llei. La família està a l’expectativa del tipus de reglament que s’acabi confeccionant, ja que remarquen que no es conformaran amb una simple proposta que tingui la nena ocupada. A títol d’exemple es van referir al model que té el Lycée francès, pensat per a alumnes que tenen malalties i no poden anar a l’escola o per a fills de diplomàtics a l’estranger. La noia encara no ha complit els 12 anys, com el seu germà bessó, que tampoc va anar el curs passat a classe per solidaritat amb la germana i per “por”, segons va assegurar la mare.

El cas va despertar una gran controvèrsia i opinions variades. Ha estat la primera vegada que es produeixi un problema d’aquestes característiques al sistema educatiu andorrà, que va ser qui va assumir la responsabilitat i la problemàtica, tenint en compte que la noia cursava els seus estudis al Lycée Compte de Foix i allà van ser molt contundents amb la prohibició de permetre el vel a l’aula.

El conflicte es va acabar enquistant. Els professionals d’Afers Socials van intentar convèncer l’alumna i la mare per no perdre el curs, però no van aconseguir-ho. La mare es va mostrar molt queixosa amb el comportament de la direcció de l’escola d’Escaldes-Engordany i fins i tot va estar sobre la taula la possibilitat de retirar la custòdia si els nens no rebien l’educació corresponent.

Van ser molts els intents i molt intensos els contactes. L’afer va acabar a la Batllia, però finalment la sala administrativa del Superior va ratificar la sentència que tombava el reglament de l’Escola andorrana, on explícitament es prohibia el vel dins de les instal·lacions educatives.

L’abril passat la reforma de la Llei qualificada d’Educació, que prohibeix l’ostentació a l’escola de símbols religiosos, va entrar en vigor. La mare va donar moltes explicacions, algunes contradictòries. Va explicar que els fills estaven “traumatitzats” i que la situació d’angoixa els “afecta la salut”. El noi estava “atemorit”. La mare va demanar al batlle que no es limités a estudiar només la qüestió de l’absentisme i que “mirés l’arrel del problema”. La mare dels bessons creu que si no fos musulmana no existiria aquesta disputa i va insistir que mai han influït la nena a dur el vel, sinó que ha estat ella qui ho va decidir i així mateix ho va declarar al batlle.

L'EXPERIÈNCIA FRANCESA POT SERVIR D'EXEMPLE

A França l’ensenyament telemàtic està implantat fa temps i molt consolidat. Els objectius són mantenir un ritme i una eficiència de l’aprenentatge tan propers com sigui possible als normals, d’acord amb els programes nacionals francesos; permetre el treball participatiu i productiu dels alumnes per facilitar-ne l’avaluació dels progressos; promoure un contacte òptim entre els alumnes i els professors, evitant sobretot l’aïllament individual i l’abandó escolar; aconseguir un equilibri en l’exercici de les tasques escolars, alternant temps de treball, sessions per videoconferència i, de manera autònoma, treballs en grup i treball personal. Aquests elements han de permetre els alumnes adoptar una rutina diària i setmanal d’acord amb cadascun d’ells, en funció del nivell d’estudis i el grau d’autonomia.