Més de 52.000 hores de vol

D’una conversa d’amics a muntar una escola de pilots. Així va sorgir la idea d’un projecte que es va cuinar amb una gran dosi d’ambició, il·lusió i dedicació, que sis anys després ja acumula més de 50.000 hores de vol.

“Era una reunió de la Cambra, amb amics, on parlàvem del tema dels aeroports i hi vam convidar gent del sector. En Ramon Ginesta era pilot d’avioneta. Jo no ho soc, però m’agrada l’aviació. I vam fer amistat amb l’Stéphane Larieu, que volava amb un 320”, recorda en Miquel Armengol, un dels impulsors, juntament amb Ginesta i Larieu, de l’escola de pilots que hi ha a Sant Julià de Lòria. “Vam fer amistat i va sorgir la idea de muntar una escola de pilots a Andorra. I ens vam engrescar”.

Així, des de zero, en un país que ni tan sols tenia aeroport, van posar fil a l’agulla. Volien ser una escola independent i, per això, van descartar acudir a les autoritats espanyola o francesa -a Andorra no hi ha cap autoritat d’aviació-. “Vam anar directes a dalt, a l’European Union Aviation Safety Agency (EASA), l’autoritat d’aviació civil europea, que certifica les autoritats nacionals”, explica Armengol. “Els va sorprendre, perquè a Andorra no hi ha aeroport. A més, ens van dir que a Europa no havien certificat cap acadèmia”. Aquest repte no va fer res més que alimentar la seva ambició. “Obtenir la certificació és molt difícil i estricte, però vam dir: provem-ho!”. A més, tenir la certificació d’EASA els permet creuar fronteres i obrir escoles arreu del món.

Però, per on es comença a crear una escola de pilots? “Vam fer el pla d’estudis de zero i vam dissenyar tots els manuals de formació, que sumen unes 1.000 pàgines”. Tot plegat, una feina de dos anys i mig. I és que “el llistó era molt amunt”, amb el repte afegit de fer el curs íntegrament en anglès. I tot plegat, va arrencar, amb la certificació que EASA els va donar el 2016. Un permís, però, que pot retirar en qualsevol moment, recorda Armengol, si no es passa alguna de les auditories que l’autoritat europea fa de forma periòdica. Els dos primers anys, EASA va posar un límit al nombre d’alumnes -10 el primer any i 25 el segon-. “Estàvem en contacte constant i cada any es desplaçava a Andorra i ens auditava”.

La formació de pilot comercial dura 18 mesos i a Andorra s’imparteix la teoria a la Universitat d’Andorra. “La idea és que els alumnes es desplacin a Andorra”, indica Armengol. A més, hi ha formacions externalitzades.

Fins ara, han sortit uns 120 pilots de fins a 9 nacionalitats diferents de l’escola. La majoria en edat universitària i, malgrat que hi ha noies que s’animen, Armengol admet que gran part són nois.

Cada any es fan dues promocions de 25 alumnes, perquè un dels objectius és mantenir classes reduïdes. “No volíem fer una acadèmia massiva, sinó que fos selectiva”. Per poder fer l’examen final, explica Armengol, cal haver superat el 85% dels exàmens que es van fent al llarg del curs. En aquest sentit, destaca que “tenim el percentatge d’èxit més alt d’Europa, amb més del 90% d’aprovats, per sobre de França, que té el 60%”.

Armengol sosté que una de les ambicions de l’acadèmia és l’excel·lència del professorat. “No volem professors teòrics. Exigim que estiguin en exercici, plenament actualitzats”, un repte que no va ser difícil d’assolir, ja que molts venen de Tolosa, que és un “gran centre d’aeronàutica”.

Ara, l’escola treballa per poder oferir un nou bàtxelor, un projecte que la Covid ha endarrerit. Es tracta d’una doble titulació en pilotatge en aviació comercial i gestió de companyies aèries que ha d’ampliar les oportunitats dels alumnes. Altres projectes sobre la taula, però encara molt verds, són una futura formació d’hostessa o pilot d’helicòpter.