“A ningú li agrada viure de la beneficència”

La guerra d’Ucraïna li ha canviat la vida. De la rutina de la feina i de presidir una associació cultural, s’ha trobat que ha hagut de deixar el seu temps i dedicar la seva atenció a ajudar els compatriotes.

Com s’han trobat els refugiats a Andorra?

Depèn. Alguns han tornat perquè tenen l’home i pensen que cap lloc és millor que amb la família. Emocionalment, a moltes persones els és difícil estar a fora del seu entorn, un altre idioma, menjar, vivint dels serveis socials i no han pogut refer la seva vida. Tornant s'han sentit feliços de nou. M’han explicat el cas d’una dona que estava en depressió a Andor-ra, molt greu, ja no s’aixecava del llit, trista, no volia menjar. Al final va decidir agafar l'avió i tornar a Ucraïna, i és feliç.

Una excepció, suposo?

Molts tenen treball i intenten refer la vida. Alguns fent manicura, altres en supermercats. No volen viure d’ajudes. Es guanyen la vida, fins i tot alguns que van venir de turistes s’han hagut d’espavilar perquè no tenen diners. Els veig feliç treballant. No viuen de les targetes socials. No els agrada viure de la beneficència.

Hi ha qui diu que alguns tenen diners i bons cotxes.

La majoria són dones. Afers Socials té un sistema molt avançat per detectar qui necessita ajuda perquè no disposa de recursos. Si tens cotxe no et donaran targetes de bus, a l’entrevista es veu, no es pot mentir. Si es tenen estalvis no hi ha ajudes.

La principal dificultat?

Crec que mentalitzar-se que no s’està al teu país i t’has hagut d’amagar. No saps com reaccionarà el cervell, t’has d'adaptar.

El xoc és major perquè es pensaven que seria per poc temps?

El primer xoc és escapar de la guerra, després decidir què s’ha de fer. Si la persona no és forta, acabarà amargada, només veient les notícies i Internet. S’ha de creuar una línia i pensar que s’ha de començar de nou, que l’antic món s’ha acabat. Espavilar-se, o t’ofegues a les notícies, tot és negatiu, la guerra, morts, els russos avancen, bombes... Caus al pou de la negativitat. Cal un renaixement, ser forts, com la noia que fa ungles en un saló, o la dona pastissera que fa especialitats ucraïneses a Andorra. El pastís de Kíev han triomfat.

La feina dignifica. Això diuen. Encara que sigui per un sou base. T'has de llevar, anar a treballar, sortir de casa, fer amics, aprendre noves paraules. Tens un nou entorn. Jo només veig beneficis a Andorra. El món s’obre.

Van venir gràcies a contactes?

La majoria. Alguns, no, perquè van venir amb el bus de la Creu Roja. No tenien ningú. La resta tenien amics o familiars. Hi ha oportunitats? Qui n’ha buscat n’ha trobat. N’hi ha que han anat al Pas de la Casa. Hi ha qui potser no treballarà pel salari mínim, però sí per necessitat. A casa poden entrar dos o tres sous, i això ja és una quantitat més important.

Si vens de tan lluny, és igual treballar al Pas o Sant Julià?

I s’ajuda l’economia del país. Per això agafen persones de fora. Han vingut 285 ucraïnesos a aportar al país, a ocupar llocs que eren buits.

Quina nota posa a l’acollida que han rebut?

Andorra és un dels països que millor ha ajudat els ucraïnesos. A Europa donen permisos temporals pitjors. Aquí tenen sanitat, targetes de menjar, de bus. No donen diners, però tens les necessitats bàsiques cobertes.

Una petita paga al principi com a Alemanya no aniria malament? Donar diners no sempre ajuda. Si només t’ho donen, no voldràs fer res. Si cobres, tens transport, alimentació, i no tens despeses, potser penses que no val la pena treballar i és millor esperar que s’acabi el conflicte i tornar a casa. Sense diners saps que necessites una feina, aprendre l'idioma, i a poc a poc es canvia a millor la situació. És una motivació per tirar endavant, aixecar-se del llit i fer alguna cosa.

Hi ha més gent que vol venir?

Estic segura que sí. Els que han vingut tenen més amics i coneguts, i han explicat que estan molt bé. Els refugiats tenen els seus familiars a Ucraïna, i els expliquen que la gent és molt bona. Hi ha dues famílies amb tres fills que han carregat els seus cotxes de trastos i han vingut a Andorra. Un propietari de la Massana els ha deixat viure gratis tres mesos, fins i tot va cancel·lar reserves de turistes per donar allotjament a refugiats. Per a mi és un gran gest. Ha deixat de guanyar per ajudar. Són àngels que ajuden. Uns altres amb un aparthotel, van cedir-lo tot l’hivern i la primavera als ucraïnesos.

Ara estan tots instal·lats?

No tothom pot accedir a un lloguer, perquè Andorra té les seves lleis i s’han de pagar dipòsits, i això no és fàcil.

Presideix una associació cultural i de cop i volta s’ha vist enmig d’un problema greu. Com ho ha viscut?

La vam crear fa 8 anys. La diàspora necessitava visibilitat, poder trobar-se i tenir contacte. No existia i vaig pensar a liderar aquesta associació. Ningú havia volgut dirigir una associació, ningú vol treballar gratis ni gastar el seu temps, la gent es reunia per fer un te i prou. Vaig veure que a Andorra tenim gent que pot aportar molt de la cultura ucraïnesa i ensenyar que també és rica. Passar-ho bé, ajudar-se.

Com funcioneu?

No cobrem res. Generalment dels meus propis fons i d’aportacions particulats.