mobilitat
El tren Andorra-Barcelona transportaria 7.450 usuaris
La connexió, amb un comboi cada hora, es faria en poc més de dues hores i mitja
L'estació de tren de Puigcerdà.
Un estudi fet públic ahir calcula que la línia de tren entre Andorra, la Seu i la Cerdanya, que enllaça amb la línia ja existent fins a Barcelona, transportaria una mitjana de 7.450 passatgers diaris amb una cadència d’un tren cada hora. La proposta la va explicar, via telemàtica, la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS), liderada per l’enginyer industrial Pau Noy, a la qual es van connectar nombrosos veïns i interessats a conèixer el projecte.
L’enginyer va considerar el projecte ferroviari “viable i necessari” per millorar la mobilitat amb el país veí, que rep “milions de visitants cada any”. Permetrà realitzar el trajecte entre la Cerdanya i la Seu en 28 minuts i entre la capital de l’Alt Urgell i Andorra la Vella en 14 minuts. El viatge des d’Andorra fins a Barcelona serà possible en 2 hores i 34 minuts. L’enginyer, que ha realitzat l’estudi a partir de models de comportament de la demanda en la resta d’estacions catalanes, va defensar el model de transport perquè “redueix a zero” les emissions climàtiques quan està electrificat (la proposta per al de la Seu d’Urgell ho està), perquè “redueix a pràcticament zero” la sinistralitat i perquè “garanteix un accés sense embussos”. La ponència d’ahir va sorgir de manera paral·lela a l’estudi de viabilitat sobre la nova línia de tren que impulsa Ferrocarrils de la Generalitat. El govern català adjudicarà la redacció de l’estudi el mes d’octubre.
Realitat el 2030
AndRail augura que la futura línia ferroviària podria ser una realitat el 2030. Sebastià Millars, portaveu de l’entitat, va parlar ahir i va defensar la data d’“optimista i conservadora”. La va condicionar, això sí, al fet que “el calendari polític no interfereixi” en el procés i va calcular la durada de les obres de construcció en un màxim de “cinc anys”. També va apuntar la inversió necessària per poder tirar endavant la proposta, que va xifrar en 500 milions d’euros tenint en compte un pla d’infraestructures del transport que la Generalitat de Catalunya va fer públic durant l’any 2006.