Les víctimes de punxades es tractaran un mes del VIH

El protocol que el Govern ja tenia per a les “punxades accidentals” planteja que la víctima d’una d’aquestes injeccions se sotmeti a un tractament profilàctic per prevenir del VIH durant un mes. Així ho va explicar ahir la doctora Yvett Ruiz, especialista en medicina general al SAAS, que va assenyalar que, en relació amb els casos de punxades com les que es van detectar el cap de setmana passat és necessari prevenir davant l’aparició d’aquest virus, però també davant malalties com l’hepatitis B o la C. En aquest sentit, la doctora afirma que per a les hepatitis “el que es fa és revisar l’estat vacunal de la pacient i en el cas que no estigui vacunada se li aplica aquesta dosi”.

Ruiz, que demana no generar alarma social, apunta que “actuar de manera ràpida” és clau en aquestes situacions. Per una banda, “per una qüestió simptomatològica” de la persona afectada, però també “per detectar quina possible substància tòxica s’ha inoculat”. Així, explica que “el més important de tot és el tractament simptomàtic, perquè en el fons saber quina substància s’inocula ens involucra poc, el que hem de fer és intentar mantenir els símptomes el més lleus possible”, assevera la doctora, que recorda que ara per ara els casos detectats són “de pacients en les quals els efectes sedants no han sigut intensos, que han permès que expliquessin la seva història”. Davant de qualsevol cas el primer que es fa, partint de la base que la pacient està sana, és un estudi previ per detectar l’existència d’algun d’aquests virus esmentats. En el cas que la prova surti negativa i la persona estigui vacunada contra l’hepatitis, al cap d’un mes del tractament preventiu contra el VIH es realitza un nou estudi per veure si s’ha pogut desenvolupar la malaltia. “El tractament profilàctic té els seus efectes secundaris, però el risc-benefici surt molt més a compte realitzar-lo.” Paral·lelament, el mateix dia de l’arribada a l’hospital i amb les mostres de sang i orina realitzades també es realitza una primera anàlisi de tòxics, tot i que l’estudi d’alta sensibilitat s’ha de realitzar a l’institut serològic. “Si mirem els països veïns s’estan utilitzant productes com l’escopolamina, la ketamina o la benzodiazepina”, explica la doctora, que detalla que es tracta d’un seguit de sedants en què “la vida mitjana del tòxic dins del cos depèn molt de la quantitat i la substància que es pot injectar”. A més, el protocol, tal com va explicar el Govern, ara també inclou l’activació del codi lila per a l’acompanyament psicològic de la pacient.

Més educació

D’altra banda, la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, va apuntar ahir que aquesta nova “tendència” no farà modificar els plans de les escoles a l’hora de treballar aspectes com la violència de gènere. “Ja fa temps que a les escoles es treballen aspectes com la igualtat de gènere o la seguretat d’un mateix; aquesta novetat no ens fa treballar coses diferents, sinó que refermem el que ja veníem fent”, va destacar la ministra, que va afegir que “els centres educatius realitzen molts tallers per aprendre aspectes com saber dir i entendre que no és o no o defensar-se de qualsevol agressió”.