Objectiu: frenar la inflació

La missió que s’han marcat els bancs centrals europeus és pràcticament equiparable a una d’aquelles pel·lícules de Hollywood amb molts cotxes cremant, trets i algún altre salt mortal per esquivar bales a l’estil Matrix. Una missió pràcticament impossible. “Els missatges que estan enviant els bancs centrals és que estan disposats a crear una crisi per frenar la inflació”, explica el soci de Crowe, Vladimir Fernández. “Les mesures de les pujades dels tipus d’interès han estat importants, però encara poden ser més dures, especialment a Europa, on el Banc Central Europeu ha estat prudent”, explica Christian Foubert, soci d’Auditand. Una situació, la de la inflació, que ja ve de lluny, segons declaren aquests dos economistes, i que si bé té alguns elements d’origen en la guerra, apunten especialment als problemes que ha tingut el sistema productiu per recuperar la seva activitat arran de l’aturada per la pandèmia. “Fins que no es normalitzi el procés de producció caldran mesures”, remarca Foubert.

“És una situació complexa i que no afecta a tothom per igual. Per una banda, les empreses que poden repercutir la inflació en els seus clients tenen menys problemes: el primer que farà qualsevol empresari és intentar repercutir l’alça de costos en el preu de venda; ara bé, si es tracta d’una empresa amb un número de mà d’obra important, parlem de diferències estructurals i, per tant, té més problemàtica, així com les empreses amb una alta demanda energètica, que també es veuran més afectades”, explica el degà del Col·legi d’Economistes d’Andorra, Eduard Jordi.

Previsió per final d'any

“L’objectiu que es persegueix ara és estabilitzar l’alça de l’IPC; per tant, a finals d’any encara veurem una inflació alta; esperem que ja no creixi”, explica Foubert que pronostica un IPC al voltant del 5% o el 6%. Una xifra per sobre del pronòstic fet pel Govern per finals del 2022 que situa l’índex en el 4,5%. És cert, però, que la moderació del preu dels carburants vista en els darrers dies pot ajudar a moderar la inflació. Fins i tot Jordi assenyala que “quan els elements conjunturals que fan que la inflació estigui disparada desapareguin, podem tornar a inflacions negatives”. “Les mesures dels bancs centrals acostumen a tenir un efecte relativament ràpid, però dependrà del vent de cua que portem i crec que en portem molt”, remarca Fernández que tampoc veu un canvi de tendència a curt termini.

Davant aquests pronòstics es planteja el dubte de si es necessiten noves pujades salarials perquè el conjunt de treballadors no perdi més poder adquisitiu. “Les reivindicacions dels assalariats són totalment legítimes perquè si no s’apugen els salaris la situació també serà inviable; cal una reflexió general per veure com els salaris més baixos no pateixen la situació, perquè les empreses tampoc poden suportar una crisi d’empleats”, assevera el soci d’Auditand.

Per la seva banda, el degà recorda que “pel que fa als treballadors, la inflació els està afectant, però la majoria tenen els contractes vinculats a l’IPC i, per tant, és una afectació temporal”, explica Jordi que recorda que sempre pot haver-hi treballadors als quals no se’ls actualitza el sou, al mateix temps que destaca que “a llarg termini es poden veure beneficiats perquè els salaris ara estan pujant per evitar pèrdua del poder adquisitiu, però no acostumen a baixar un cop passa la tempesta”.

De fet, no és l’únic element on l’IPC de final d’any jugarà un paper clau, ja que els lloguers es podrien apujar un 5% o un 6% segons les previsions dels economistes. Jordi remarca que “jo no soc partidari d’una intervenció quan les coses estan ajustades, però en aquesta ocasió una intervenció pública pot ajudar a retrobar l’equilibri; cal protegir els més dèbils, no als grans propietaris”, tot i que recorda que aquests últims ja van fer un esforç durant la pandèmia. “Al final és una qüestió de pacte social: o Govern s’hi posa o aquí governarà l’oferta de la llei i la demanda i això serà molt dur”, assegura Foubert.