Fent l'ullet a Kafka

L’interès per la llengua i a cultura japonesa li ve de lluny. Concretament, de quan tenia tretze anys. “M’agradaria arribar algun dia al nivell del creador de Kokoro, Natsume Soseki”, admet la laurediana Ona Pujol, a més de recordar que va ser precisament en aquella època quan va començar a endinsar-se en la cultura “edo”, un període de la història japonesa que s’estén del 1603 al 1867. Ara, una dècada més tard i després d’haver estudiat el grau en estudis d’Àsia Oriental i haver viscut durant un any al país dels temples budistes i els cireres florits, celebra la seva primera publicació en l’àmbit professional: El cant de les cigales. Un conte ambientat en el realisme màgic japonès que ha publicat a través de la revista sevillana Mercurio. “El Japó té un realisme màgic molt subtil”, confessa. “Des d’un primer moment em va atreure molt la seva senzillesa i naturalitat a l’hora d’escriure”, afegeix Pujol, que admet haver llegit molt Haruka Murakami quan es trobava a Tòquio. Aquesta, doncs, va ser part de la inspiració que la va impulsar a crear aquest relat en el marc d’un taller de contes en una de les classes del master en creació literària que va cursar a l’escola UPF Barcelona School of Management. “Un professor em va dir que li havia encantat i que l’havia de moure. D’aquí va sortir l’oportunitat”, explica Pujol, a més de reconèixer que de seguida es va sentir molt còmoda en aquest tipus de gènere literari. “Jo ja venia del relat curt. Crec que totes les eines del conte s’adapten bé a la meva manera d’escriure”, reconeix.

El relat El cant de les cigales –fent l’ullet a La metamorfosi de Kafka– utilitza aquests insectes tan comuns del Japó per abordar el paper de la dona a la societat japonesa, una temàtica que interessa molt a Pujol. “Vaig voler fer una mica de crítica a la societat”, indica, tot assenyalant “que hi ha alguns elements que són autobiogràfics”. Amb relació a aquest tema, Pujol considera que tant a Andorra com Espanya li queda camí per recórrer pel que fa al fet d’apropar la literatura japonesa a la nostra comunitat. “Hi ha moltes autores japoneses que no arriben a ser traduïdes i penso que hi ha molt a dir des de la crítica i la perspectiva femenina.”