L'acord amb la UE permetrà desenvolupar un futur espai pirinenc

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, considera que l’acord d’associació amb la Unió Europea permetrà desenvolupar l’espai pirinenc, “definit com un espai de desenvolupament transnacional en benefici de les poblacions locals”. Un concepte, el d’espai pirinenc, que tot i que l’acord de cooperació que Andorra va signar el 2004 amb la Unió Europea ja el preveia, no s’ha desenvolupat mai. “La negociació de l’acord d’associació representa una oportunitat única per garantir el recorregut a llarg termini d’un espai funcional compartit, fent-ne menció expressa en les disposicions de l’acord i dotant-lo d’un marc jurídic que tindrà la consideració d’acord internacional”, assenyala Riba en la ponència que impartirà avui en el marc de la 35a Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, que se celebra a Prada de Conflent tota la jornada.

En la ponència, Riba recorda que Andorra negocia actualment un acord d’associació amb la Unió Europea, “un acord ambiciós que ha de permetre la participació progressiva i estructurada del nostre país al mercat interior de la Unió”. El projecte d’acord, assenyala, inclou un apartat específic relacionat amb la cooperació entre Andorra i la UE que revesteix, “ara més que mai”, una importància cabdal per millorar i completar els mecanismes de cooperació existents actualment.

“Així, Andorra proposarà poder migrar els continguts de l’acord de cooperació del 2004 dins del futur acord d’associació de manera de disposar d’un únic instrument jurídic que aporti totes les garanties per desenvolupar els àmbits de cooperació que quedin sota el seu àmbit d’aplicació”, explica el secretari d’Estat, entre els quals l’espai pirinenc.

“És cert que la finalitat central de l’acord és aconseguir la participació del Principat en el mercat interior”, matisa Riba, “però el seu aprofitament màxim passa per reforçar les relacions de veïnatge ja que on l’acord podrà produir efectes més significatius és, òbviament, a Andorra, però també en el seu entorn”.

Per això, afegeix, “resulta molt interessant i totalment coherent desenvolupar les relacions d’Andorra amb el seu entorn pirinenc, més enllà de la participació a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) en una proposta que s’emmiralli en l’espai alpí, que prioritzi la cooperació de proximitat i que inclogui un marc convencional i una estratègia que impliqui no només França i Espanya, sinó també la Unió Europea”. Un objectiu, diu, “que es podria ubicar dins la dinàmica que suposa la negociació de l’acord d’associació, i com a desenvolupament d’una part del seu potencial”.

Estratègia pirinenca

Per concloure, el secretari d’Estat d’Afers Europeus recorda que “mitjançant la CTP ens hem dotat d’una estratègia pirinenca”, i indica que “la creació de l’espai funcional, que pot ser l’embrió del que l’acord de cooperació del 2004 entre Andorra i la UE identificava com un futur ‘espai pirinenc’ i podria quedar inscrit en l’acord d’associació entre Andorra i la UE, permetria aplicar polítiques públiques comunes, com a solució a problemes de caire regional, amb una visió de llarg termini i en benefici de la població que hi resideix”.

JORNADA DEDICADA A L'ÀREA FUNCIONAL ANDORRA-PIRINEUS

La Universitat Catalana d’Estiu que se celebra des de dimecres a Prada de Conflent acull avui la 35a edició de la Diada andorrana. La jornada dedicada al Principat, que organitza la Societat Andorrana de Ciències, se centrarà en la cooperació transfronterera a l’àrea del Pirineu que engloba Andorra, l’Arieja, l’Alt Urgell, la Cerdanya del sud i del nord, els Pallars i el Pirineu Oriental. Durant la Diada andorrana de Prada de Conflent d’avui estan previstes 24 ponències presencials i sis de no-presencials. Entre les personalitats que intervindran en la jornada destaquen, entre d’altres, Joan Ganyet, exalcalde de la Seu d’Urgell, Landry Riba, secretari d’Estat d’Afers Europeus, Maria Ubach, ministra d’Afers Exteriors, i Eugeni Bregolat, exambaixador d’Espanya a Andorra. També està prevista la presència dels alcaldes de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, de l’Hospitalet, Arnaud Diaz, i de Bourg-Madame, Daniel Armisen.