107 usuaris del taxi per anar a radioteràpia

El Govern ha apujat un 3,3% les tarifes del servei de taxi individual per traslladar malalts de càncer del país que hagin de seguir sessions de radioteràpia a Barcelona o Tolosa. Un servei cobert al cent per cent per la Seguretat Social i que es va impulsar per afavorir el confort dels pacients que han de fer el desplaçament a l’estranger per seguir un tractament que no es pot fer al Principat, una situació que ara per ara no està previst canviar. Un servei del qual l’any passat van fer ús 107 pacients, una majoria dels quals havien d’acudir a centres sanitaris de Barcelona a seguir el tractament. En concret, segons les xifres facilitades, es van cobrir 1.264 actes per desplaçaments entre el Principat i la capital catalana (i a la inversa) i 181 per trajectes fins a la ciutat del sud de França.

L’Associació Andorranca contra el Càncer (Assandca) continua insistint en la necessitat que el país hauria de disposar d’una unitat pròpia, i així ho segueix reivindicant davant el ministeri de Salut. Aquesta setmana l’entitat ha mantingut una nova reunió amb el titular de la cartera, Albert Font. Una trobada que el president de l’associació, Josep Saravia, va qualificar de “seguiment” per parlar del futur registre de tumors (en que està treballant l’assessor del ministeri, Ramon Miralbell) i de l’estat dels projectes per fer cribratges de càncer de colon, pròstata o retinoblastoma. Quant al registre, Assandca defensa la necessitat de disposar de dades sobre l’afectació del càncer al país però alhora Saravia insisteix a defensar que els números no poden diferir gaire del que passa als països veïns i, per tant, que la unitat de radioteràpia està més que justificada. “Estem convençuts que hi ha entre 300 i 400 nous càncers a l’any i encara més si ens obrim a l’Alt Urgell o l’Arieja”, va defensar Saravia. Per tant, “tard o d’hora s’ha de muntar una unitat de radioteràpia al país”. A l’octubre, en tot cas, hi ha d’haver una nova reunió per tractar el registre de tumors, ja que s’espera que la tasca del doctor Miralbell estigui més avançada.

Sobre els cribratges, tampoc no hi ha una data clara de posada en funcionament. Respecte el de retinoblastoma, s’han enllestit els protocols però falta fer la formació als pediatres. El de pròstata està previst que la cartera de serveis inclogui la prova que pot ser indicativa de la presència d’un tumor. El cribratge de colon també s’ha d’acabar d’implementar. Saravia va lamentar que s’avança “molt a poc a poc” i que amb la irrupció de la pandèmia “han estat quatre anys d’una legislatura nefasta per al càncer”.

PSICOONCOLOGA

L’entitat també lamenta com s’ha dut a terme el procés per ocupar la plaça de psicooncologia que va deixar vacant Eva Baillès. Saravia va assenyalar que el fitxatge de la nova psicooncòloga s’ha fet de manera eventual a l’espera de publicar l’edicte per consolidar aquesta plaça i entén que la manera correcta d’haver cobert la vacant hauria estat a través d’un edicte perquè el nou professional entrés ja amb plaça fixa. “És un error d’organització molt gran”, va afirmar, perquè, va afegir, si guanya la plaça una altra persona caldrà començar de nou tant per al professional i com per als pacients.