Vives nega les acusacions d'encobrir abusos sexuals

El treball d’investigació que el rotatiu espanyol El País va endegar a partir del 2018 per esclarir l’impacte dels abusos sexuals en l’àmbit eclesiàstic al país veí del sud ha recollit una relació de 39 prelats –religiosos amb càrrecs de responsabilitat en l’organització, com ara bisbes– que haurien contribuït a encobrir casos de pederàstia a les seves diocesis. I un dels noms que recullen és el de l’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, sobre la base d’una recerca de l’escriptor Pepe Rodríguez. Un treball que els serveis del copríncep han qualificat de "llibre sensacionalista" elaborat "sense cap mena de prova". A través d'un comunicat, s'assenyala que al seu dia la "calúmnia" ja es va posar en coneixement de la guàrdia civil "i les autoritats pertinents".

En concret, la investigació apunta a 39 prelats per encobrir casos de delictes sexuals des del 1952. En el cas de Vives, el treball apunta que l’arquebisbe hauria participat en l’encobriment de l’escàndol de la Casa de Santiago i Nous Camins a Barcelona, una organització que captava joves procedents de famílies desestructurades i que acabaria convertida en secta i on es van denunciar abusos sexuals. Els casos se situen entre els anys 80 i 90 del segle passat, quan, s'apunta, el copríncep era bisbe auxiliar de la ciutat. "Vives nega amb rotunditat que tingués res a veure amb aquest cas", afirma el comunicat emès. En aquest sentit, el text detalla que l'autor del llibre "esmenta en un fragment una entrevista l'any 1988 entre un diaca i el Rector del Seminari de Barcelona, sobre comportaments contraris a la moral catòlica, i fa notar que, a part de quedar horroritzat, el Rector del Seminari, no va actuar". El comunicat apunta que erroniàment s'identifica Joan-Enric Vives com el rector del seminari quan encara no ocupava aquestes funcions (ho va fer a partir del 1991) i tampoc era bisbe auxiliar de Barcelona (se'l va nomenar el 1993),

La investigació periodística ha culminat fins a la data en dos informes que han estat traslladats al Vaticà perquè emprengui les accions escaients. La primera investigació va ser entregada el desembre de l’any passat al Papa, on es donaven a conèixer 251 casos inèdits a Espanya. Aquest arxiu també va ser entregat a la Conferència Episcopal Espanyola. El segon informe va ser enviat al juny a la Santa Seu amb 278 nous testimonis i 244 acusats, sumant prop de 300 noves víctimes a les ja identificades pel rotatiu en l’anterior investigació. En total, haurien sortit a la llum 840 casos i 1.594 víctimes a Espanya. Un dossier que es manté obert.

Cal destacar que dels 39 religiosos assenyalats per haver suposadament maniobrat perquè els casos d’abusos a menors no veiessin la llum només 14 continuen vius. I el rotatiu espanyol també indica que l’encobriment només es va incorporar com a delicte al codi canònic des de l’any 2019, la qual cosa impediria jutjar per la via eclesiàstica als prelats assenyalats. Els serveis del copríncep van assenyalar que al seu dia Vives va presentar la seva queixa al periodista per la informació difosa que "la va acceptar però no la va voler modificar". Finalment, es va posar en coneixement de la guàrdia civil,

LA INVESTIGACIÓ

-La denúncia

Vives hauria participat en l’ocultació dels abusos a l’organització Casa de Santiago i Nous Camins.

-La rèplica

L'arquebisbe i copríncep nega els fets i indica que l'acusació es basa en un llibre que recull errors i falsedats.