Recerca amb bosses de te

Són moltes les propietats que s’atribueixen al te verd. Millorar l’agilitat mental, perdre pes, el tractament de trastorns intestinals, usos per al mal de cap o l’osteoporosi... Ara bé, poca gent s’hauria arribat a imaginar que una bosseta de te verd podria tenir aplicacions pràctiques dins el món de la ciència. I, més concretament, que aquest producte tan quotidià serviria per fer recerca sobre la descomposició del sòl. L’afirmació, però, és verídica. I ho poden demostrar perfectament els mateixos investigadors d’Andorra Recerca + Innovació. “La idea parteix d’un mètode que va ser desenvolupat i provat per un equip d’investigadors de la Universitat d’Utrech, la Universitat d’Umea i l’Institut d’Ecologia dels Països Baixos”, explicava Manel Niell, un dels investigadors d’aquest estudi, que encapçalen ell i el doctor Benjamin Komac. “Enterrem bossetes de te en diferents punts del territori per veure la capacitat d’embornal de carboni que té el sòl del país”, afegia.

Andorra, de fet, es va sumar a aquest projecte, anomenat Teatime 4 science fa dos anys, quan els investigadors van començar a enterrar les primeres bossetes de te a la zona de la Rabassa. Actualment, l’estudi s’està desenvolupant també a Sorteny. “Tenim dos punts principals. A cada lloc enterrem 10 bossetes de te verd i 10 bossetes de rooibos”, relatava Niell. “Depèn de la zona, les retirarem al cap de 90 dies, un o tres anys”, afegia. L’estudi parteix d’un mètode tipificat. Això vol dir que tots els centres del món que participen en aquest projecte han de partir exactament del mateix tipus de material inicial. Una condició necessària per poder analitzar i comparar més endavant els resultats obtinguts. “Hem de comprar unes bossetes de te d’una marca determinada que només venen en un supermercat d’Holanda”, explicava Niell. “Es tracta de seguir uns protocols i unes qüestions per esbrinar unes constants”, indicava l’investigador. Així doncs, el procés s'inicia fent el càlcul del pes de les bossetes. Una acció que es repetirà una vegada desenterrades. “L’objectiu és esbrinar quina és la capacitat del sòl per descompondre la matèria orgànica”, un procés on intervenen diversos elements, com artròpodes, insectes, microorganismes, fongs i bacteris. “Tots es dediquen a descompondre. I, segons les característiques del sòl, del ph i de la humitat, la velocitat de la descomposició serà més o menys ràpida”, detallava Niell. Amb relació a aquest tema i en funció dels resultats obtinguts a data d’avui, de moment els investigadors de l’AR+I només han pogut concloure que les característiques del sòl no varien en funció de l’alçada, sigui a 1.500 o a 200 metres d’altitud. Tot i això, Niell avançava que, en tot cas, aquests resultats s’emmarquen dins les primeres conclusions i que l’es-tudi es repetirà al cap de 2 o 3 anys.