La crisi dels lloguers s'estén a la Seu d'Urgell, amb poca oferta i molt cara

Trobar un habitatge de lloguer s’està convertint en una missió impossible, i ja no tan sols a Andorra, on pràcticament no queda producte d’aquest tipus, segons han explicat les immobiliàries, sinó també a la Seu d’Urgell. I és que cada vegada són més les persones procedents del Principat que busquen pis a la capital alturgellenca, i com a conseqüència els preus s’han anat incrementant de forma considerable. “És que ara no tinc res i els pocs pisos que s’hi poden trobar són molt cars”: aquesta acostuma a ser la resposta dels professionals del sector quan actualment algú se’ls adreça buscant un pis de lloguer. El sentiment a la població veïna és que “Andorra ens està influint molt”, i fins i tot és habitual escoltar que “ara els preus s’estan començant a igualar amb els de Barcelona”. De fet, algunes de les agències immobiliàries ja s’estan veient obligades a buscar producte per als clients en pobles petits dels voltants, fins a una vintena de quilòmetres, perquè a la ciutat veïna ja no en tenen.

En aquest sentit, la responsable d’una de les empreses immobiliàries consultades manifesta que els preus dels habitatges de lloguer s’han encarit uns 150 euros de mitjana. “Encara hi ha alguna cosa per llogar, però el cert és que poden venir una quinzena de persones al dia demanant un pis de lloguer, a la majoria de les quals els hem de dir que de moment no tenim res disponible”, expliquen. D’aquesta manera, un pis petit d’una o dues habitacions que abans es podia llogar per uns 300 euros ara ha passat a costat uns 450. És aproximadament el que demanen en aquests moments al nucli antic per habitatges “que no estan arreglats per viure-hi perquè alguns no tenen ni finestres ni calefacció”, assenyalen des d’una altra immobiliària. “Tinc llista d’espera, per la qual cosa puc fer un filtratge bo abans de decidir a qui llogar”, diu el responsable.

Pel que fa a l’habitatge de venda, es manté una tendència positiva, amb la continuïtat de la recuperació que es va iniciar a partir del 2017. “Hi ha una demanda molt bona i continuada que s’allarga ja durant els últims dos anys”, afirmen des del sector. De moment, es considera que “hi ha producte per abastir” la població interessada, però la incògnita és què passarà d’aquí a poc temps perquè la realitat és que es posen en marxa molt poques promocions d’obra nova. “Els promotors ens diuen que costa molt construir”, expliquen. A més, el progressiu increment del cost de les hipoteques que es preveu afegeix encara més incertesa al futur immediat, “per la qual cosa moltes persones estan a l’expectativa de veure el que passa i si hi haurà una nova crisi”.

D’aquesta manera, el cert és que el fet que no hi hagi habitatges de lloguer suficients, com s’està constatant, no significa que moltes més persones s’estiguin decantant per la compra. Així, el responsable d’una altra immobiliària manifesta que “les vendes estan molt parades des que va començar la pandèmia de la covid i la veritat és que no s’animen perquè ara la situació és més greu amb l’augment del preu dels materials de la construcció i la guerra”, ressalten. A més, els habitatges que tenen més sortida són aquells que tenen uns preus menors, d’entre 80.000 i 100.000 euros, “i que s’han de reformar”. “La gent està comprant, però no paga el que creu que no val”, afegeixen.

En vista d’aquest panorama les immobiliàries de la Seu no volen ni sentir a parlar de la possibilitat que Andorra adopti el model de Mònaco i afavoreixi que bona part dels treballadors visquin més enllà de les seves fronteres. “Seria una cosa demencial, però en tot cas hauria de ser una cosa conjunta en què es posessin d’acord els dos territoris”, opinen. “El futur és molt complicat i sobretot crec que falten bons professionals en aquest sector”, afegeix un altre responsable, que prefereix “no llogar abans que col·locar pisos impresentables”.